Lapsus de Messi

Des del debut de Leo Messi al Barça, a Montjuïc el 2004, ja han passat més de cinc anys. En tot aquest temps, especialment en un últim tram de rumors sobre una suposada ofensiva de Florentino per disfressar-lo de blanc, Messi ha proclamat innumerables cops la seva fidelitat blaugrana. Buscant pel Google a internet, comprovarem que l'argentí s'ha afartat de dir que com al Camp Nou no viurà enlloc i que tot el que és li ho deu al club que va creure en ell fins el punt d'assumir un pla de creixement amb hormones que la seva família no podia pagar. Per això, en la seva condició d'heroi del barcelonisme, han sorprès les últimes declaracions del davanter en un canal argentí de televisió: «Canviaria tot el que he guanyat per assolir un mundial amb la meva selecció.» El discurs ha posat en guàrdia, per no dir que ha indignat, un sector de l'univers culer. Una cosa és evident: Messi no ha estat fi en la comparació i ha patinat en la forma. Més que per l'intercanvi de títols que planteja la frase, que s'ha de visualitzar des d'un prisma clarament retòric –és només una manera de subratllar la importància de guanyar un mundial–, per la utilització que fa Messi d'un palmarès que els barcelonistes se'l senten seu. Se sap que ell no regalarà mai ni el gol a Van der Sar, ni el segon a Gorka en la final de Mestalla ni els seus dos a Casillas en el 2 a 6 a Chamartín; però si es tractava de picar l'ullet a un país que acaba de demanar la seva suplència i de posar-lo als peus dels cavalls, Messi mai hauria d'haver arriscat a canvi de la sensibilitat dels qui, acollint-lo com un fill, l'han mimat fins al moll de l'os. Jo també entenc que no hi ha res comparable a un mundial. I és legítim que Leo, igual que Pelé, Gigghia, Cruyff, Garrincha, Maradona o Kempes, busqui consagrar-se en la cita. Però per reivindicar-ho no calia ficar-se en aquest jardí. Si hi pensa una mica, segur que rectificarà i ho deixarà en un simple lapsus. El soci li ho agrairà.