Trampes decisives

Thierry Henry s'ha convertit en el futbolista més odiat de la República d'Irlanda. Els seguidors de la selecció irlandesa de futbol el consideren un lladre, un hipòcrita i un trampós per haver eliminat Irlanda del mundial gràcies a un control amb una mà. Des del famós gol de Maradona a Mèxic que una mà no tenia tanta importància en un partit de futbol.

La polèmica que s'ha generat amb la jugada d'Henry té una solució senzilla: un àrbitre davant d'un televisor veient la jugada repetida, en tres segons comprova que les mans són clamoroses, ho explica al col·legiat principal, que anul·la el gol i ensenya targeta groga a Henry. En un tres i no res evites una injustícia com una casa de pagès. Això desvirtuaria el joc? De cap manera, el faria més equitatiu.

Dit això, i entenent perfectament la ràbia dels jugadors d'Irlanda, quants irlandesos haurien acusat un futbolista del seu país si hagués fet el mateix que Henry? Quants aficionats francesos censuraran el seu capità per l'enganyifa? Quants argentins van malparlar de Maradona per la mà de Déu? Quants de vosaltres signaríeu ara mateix que el vostre equip guanyés la lliga de campions gràcies a una acció com la d'Henry? Quants aficionats retreuen als seus futbolistes que utilitzin alguna trampa durant el joc per aconseguir un avantatge que els acosti a la victòria? El futbol hauria de ser un esport immaculat i pur, sense trampes de cap tipus, o els murris tenen un valor que de tant en tant s'ha de saber aprofitar? Intentar enganyar l'àrbitre forma part de l'esport o hauria de ser un comportament que tots hauríem de denunciar? No ho tinc gens clar. No m'atreveixo a respondre amb contundència. En tot cas, si apostem per un futbol angelical hem de carregar contra els tramposos, portin la samarreta que portin. I, de moment, això no passa.