DE TOT I RES

SANTI CARRERAS

Petons i abraçades

Petons i abraçades d'Eto'o amb els seus excom­panys en les salu­ta­ci­ons ini­ci­als del par­tit. Sap on juga i con­tra qui juga. Eto'o ha estat molt expres­siu abans del par­tit. Vol dei­xar clar que ell no és Penélope Cruz. Té fee­ling amb el Camp Nou, però ahir no va tenir paper durant el par­tit. Ni de secun­dari. El joc dels ita­li­ans no li va ofe­rir cap pro­ta­go­nisme. El del Barça, tam­poc. Millor per al Barça. La pel·lícula va aca­bar bé. Ja havia començat bé amb l'empat entre el Dinamo i el Rubin tot i el neguit per algu­nes bai­xes. Messi, a la ban­queta. Henry, davan­ter cen­tre. Touré, amb grip, però ben aviat marca Piqué. En el minut 10. Bon començament. El Barça no té Ribéry. Juga Pedro. I marca. I juga. I molt. Ibra, a la ban­queta. Guar­di­ola a la pis­sarra mou les peces amb coherència. Al ter­reny de joc, també. Domini blau­grana. La pilota en els pri­mers qua­ranta cinc minuts sem­pre és als peus de Xavi o d'Ini­esta o de Piqué, o de qual­se­vol. Un plaer.

Tot això en la pri­mera part. En la segona, el mateix argu­ment fut­bolístic, encara que pot­ser amb menys fluïdesa però amb un domini abso­lut. Sense por, com sem­pre. Amb auto­ri­tat. Qui gosarà par­lar en aquest equip de suplents o titu­lars? És clar que la feina que es fa al ves­ti­dor tard o d'hora apa­reix. És un equip soli­dari en l'esforç, en la recu­pe­ració i en la cre­ació jugui qui jugui. Fa goig veure un par­tit com el d'ahir mal­grat que a la tele els encerts del Barça són errors de l'Inter. Millor el so ambi­ent. O la ràdio. Es viu millor el par­tit.

El retorn al cap dels anys de Luís Figo al Camp Nou va pas­sar gai­rebé des­a­per­ce­but, va estar asse­gut a la llotja i lluny de la gespa. Una bona notícia: va manar el fut­bol i la supe­ri­o­ri­tat del Barça dels millors temps, vaja, d'abans-d'ahir, mal­grat la con­tundència ita­li­ana en una mos­tra clara d'impotència. Més d'un juga­dor blau­grana va que­dar mar­cat en la segona part. La pilota con­ti­nu­ava als peus d'Ini­esta, de Xavi, de Bus­quets, de Pedro... i les tar­ge­tes, a la but­xaca de l'àrbi­tre. El Barça és un equip amb garan­ties. Amb solvència con­tras­tada per anar pel món. I per Europa.

Petons i abraçades a la gra­de­ria, a la gespa i a la llotja, al final del par­tit. Eto'o marxa der­ro­tat però agraït pel tracte rebut al Camp Nou. El Barça gua­nya. Der­rota l'Inter de Mou­rinho. Feina feta que cal arro­do­nir per con­ti­nuar a Europa, però ara toca el Real Madrid. Amb un par­tit com el d'ahir n'hi ha prou. L'Inter va jugar de blanc. Un bon entre­na­ment per diu­menge.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.