DE TOT I RES

SANTI CARRERAS

Petons i abraçades

Petons i abraçades d'Eto'o amb els seus excompanys en les salutacions inicials del partit. Sap on juga i contra qui juga. Eto'o ha estat molt expressiu abans del partit. Vol deixar clar que ell no és Penélope Cruz. Té feeling amb el Camp Nou, però ahir no va tenir paper durant el partit. Ni de secundari. El joc dels italians no li va oferir cap protagonisme. El del Barça, tampoc. Millor per al Barça. La pel·lícula va acabar bé. Ja havia començat bé amb l'empat entre el Dinamo i el Rubin tot i el neguit per algunes baixes. Messi, a la banqueta. Henry, davanter centre. Touré, amb grip, però ben aviat marca Piqué. En el minut 10. Bon començament. El Barça no té Ribéry. Juga Pedro. I marca. I juga. I molt. Ibra, a la banqueta. Guardiola a la pissarra mou les peces amb coherència. Al terreny de joc, també. Domini blaugrana. La pilota en els primers quaranta cinc minuts sempre és als peus de Xavi o d'Iniesta o de Piqué, o de qualsevol. Un plaer.

Tot això en la primera part. En la segona, el mateix argument futbolístic, encara que potser amb menys fluïdesa però amb un domini absolut. Sense por, com sempre. Amb autoritat. Qui gosarà parlar en aquest equip de suplents o titulars? És clar que la feina que es fa al vestidor tard o d'hora apareix. És un equip solidari en l'esforç, en la recuperació i en la creació jugui qui jugui. Fa goig veure un partit com el d'ahir malgrat que a la tele els encerts del Barça són errors de l'Inter. Millor el so ambient. O la ràdio. Es viu millor el partit.

El retorn al cap dels anys de Luís Figo al Camp Nou va passar gairebé desapercebut, va estar assegut a la llotja i lluny de la gespa. Una bona notícia: va manar el futbol i la superioritat del Barça dels millors temps, vaja, d'abans-d'ahir, malgrat la contundència italiana en una mostra clara d'impotència. Més d'un jugador blaugrana va quedar marcat en la segona part. La pilota continuava als peus d'Iniesta, de Xavi, de Busquets, de Pedro... i les targetes, a la butxaca de l'àrbitre. El Barça és un equip amb garanties. Amb solvència contrastada per anar pel món. I per Europa.

Petons i abraçades a la graderia, a la gespa i a la llotja, al final del partit. Eto'o marxa derrotat però agraït pel tracte rebut al Camp Nou. El Barça guanya. Derrota l'Inter de Mourinho. Feina feta que cal arrodonir per continuar a Europa, però ara toca el Real Madrid. Amb un partit com el d'ahir n'hi ha prou. L'Inter va jugar de blanc. Un bon entrenament per diumenge.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.