TAQUIGOL.

ÀLEX SANTOS

Florentino li agrada el Barça

a l'alça

El gen culER. De la roda de premsa de Guardiola de diumenge queda una constatació que fa enorgullir el culer: el Barça té un gen que li impedeix ser un equip petit. Ho va dir per raonar com es va comportar l'equip amb deu, quan va continuar atacant i no es va arreplegar per conservar el resultat. Un motiu més d'orgull, però sobretot una altra constatació del llegat de Guardiola i del llistó tan alt que deixa. Insuperable.


El clàssic ens ha deixat un moment inquietant, expressat pel mateix president del Madrid, Florentino Pérez, que a les portes del tiberi entre directives va sentenciar que fitxaria jugadors del Barça, perquè li agraden i perquè li satisfà com juga l'equip de Josep Guardiola. Bon senyal aquest que al Madrid l'atregui el Barça, malgrat que expressat pel personatge en qüestió fa posar els pèls de punta.

A ningú li passa per alt que el Madrid té el que té perquè quan tocava no va poder ficar la mà a Can Barça, com un cop ho va fer de manera gens habitual: comprar Figo sense disposar dels diners, ja que ho va fer amb els diners del seu club quan encara no era president madridista l'any 2000.

Aquesta manera de fer, de viure, de ser capriciós, i tan barcelonista en èpoques pretèrites, ha esdevingut un veritable problema per al mateix Barça en aquest començament de segle, en què no només es presenta l'amenaça del Madrid i del seu insaciable president, sinó la de molts equips en què han aterrat esbojarrats amos folrats de milers de milions d'euros que estan en disposició de fer saltar la banca, atracar qualsevol equip i embogir en un mercat que el que més necessita és contenció i seny i no eixelebrats i personatges disposats a gastar el que no està escrit per satisfer el deler dels seus seguidors.

El Barça no és un bon exemple pel recorregut històric que té, ja que en èpoques anteriors era un desestabilitzador important del futbol amb els seus diners de vegades invertits de manera desproporcionada amb què produïa una inflació important. En canvi, ara sí que s'ha convertit en un exemple amb la inversió en jugadors del planter, amb els quals s'aplica un mètode que funciona.

L'aproximació dels premis individuals no farà altra cosa que confirmar que el Barça i els seus jugadors, especialment aquells que han crescut en el futbol de base, són un model únic i reeixit. Atesa aquesta instantània que recorrerà el món, i declaracions com les de Florentino Pérez, no hi ha més conclusió que el Barça fa molt bé les coses. I les fa encara més bé perquè a diferència d'altres èpoques en què es negava als de casa una pesseta, ara cal estar a l'altura i gratar-se la butxaca amb ells. Sous milionaris amb clàusules desorbitades per als de casa són la millor manera de prevenir amos completament fora de si buscant estrelles per Europa a cop de talonari.


de baixada

Mirar pel retrovisor. El clàssic ja no és motiu de desavinences entre les parts ni d'enfrontaments entre presidents. Ara s'estila més la ironia, com quan Casillas va dir que veia el Barça pel retrovisor, motiu de mofa després de l'1-0, però que també genera una conclusió interessant: la de veure els papers canviats: el Madrid pren el paper del Barça quan a l'equip català li anava la vida en el clàssic. Temps era temps.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.