Mundial i lliga veritable

Superada la prova de tants partits importants a Europa –Inter i Dinamo–, el Madrid en la lliga i un graó més contra un rival que s'ha de reivindicar en partits així, cal fer una acurada reflexió de tot el que s'ha aconseguit. L'equip està més que bé, el mundial de clubs, a priori, arriba en un bon moment de moral, potser no tant de forces, i el club posicionat de manera excel·lent. Ara és quan cal fer les reformes, quan tot va bé. La plantilla sembla curta en la posició d'extrems. Els responsables del futbol de base diuen que tots els recanvis necessaris per afrontar totes les urgències que es puguin presentar estan al Barça Atlètic. És el líder, juga de meravella, goleja i entra per les bandes. Els nois que hi ha tenen ambició, velocitat i tècnica. L'escola de la Masia i el planter es fa evident partit rere partit. I afirmen emfàticament: «No cal fitxar.» D'acord, confiem-hi, però cal recordar que el mateix Pep va ser qui ho va dir. La lliga és un joc de quatre equips, la resta no té el nivell que demana un esport tan massiu. Què pot fer el Barça? Lluitar per una lliga europea de veritat, per crear, com diuen molts analistes de tot el continent, un grup de 16 o18 equips, una NBA de futbol en què hi hagi tots els grans clubs i jugadors del futbol europeu i mundial. Per fugir d'equips de mediocritat manifesta i futbol més vulgar. Europa mira el que passa a Catalunya en ple moviment de la societat civil pel dret a decidir i en ser el campió, el Barça, ara per ara, pot trobar aliats a molts llocs. Si guanya el mundial és quan caldrà fer més força. Aquest any ja és inoblidable, però el món del futbol espera que el Barça el culmini amb un joc que resumeixi l'excel·lència de tot el 2009. Seria un triomf per al futbol més pur, el d'atac, el del joc col·lectiu, el de l'antidivisme, el del planter. No sempre mèrits i somnis coincideixen, a veure si per un cop el millor, el més bo, escriu la pàgina més bonica mai somiada de tota la història del futbol mundial.