De Nàpols a Sud-àfrica

El 1966 disset seleccions africanes van renunciar a jugar la fase classificatòria del mundial d'Anglaterra per reclamar a la FIFA un grup únic pel continent africà i per assegurar-se un representant a la fase final del campionat. Quatre dècades més tard, cinc d'aquelles seleccions (Algèria, Ghana, el Camerun, Nigèria i Sud-àfrica), més Costa d'Ivori, disputaran una fase final que, a més, per primer cop, tindrà la seu en un país africà: Sud-àfrica. Hi ha molts factors que expliquen que s'hagi pogut recórrer aquest camí. Entre ells hi ha la feina anònima de molts entrenadors, l'enorme potencial dels joves jugadors africans i l'interès que provoquen en els clubs europeus, però també l'impacte i la seducció que van provocar alguns equips i determinats futbolistes en les seves aparicions en els mundials. Els primers de fer-ho van ser el Camerun i Algèria a Espanya el 1982. Després de tres participacions (el Marroc, el 1970; el Zaire, el 1974; Tunísia, el 1978), dos equips africans van demostrar que podien ser competitius i plantar cara a les seleccions més fortes. El Camerun, amb N'Kono i Milla, va empatar amb la que va acabar sent la campiona, Itàlia, i no va superar la primera fase per la diferència de gols. Algèria, amb Madjer i Belloumi, va derrotar Alemanya Occidental, però també la diferència de gols (després que els alemanys i els austríacs acabessin el seu partit amb el resultat que les classificava a totes dues, 1-0) la va deixar fora.

Quatre anys més tard, el Marroc, amb el porter Zaki Badou i Timoumi, va superar per primer cop una primera fase, però va ser en el mundial del 1990 a Itàlia quan es va produir l'episodi més recordat del futbol africà en una copa del món: l'esplèndida actuació del Camerun i de Milla. El davanter, que jugava gairebé per passar l'estona amb el Saint-Pierre de l'illa de la Reunió, va acceptar la invitació de tornar a la selecció. Aquell equip, amb N'Kono a la porteria i el futur jugador del Figueres M'Fede, va derrotar l'Argentina en el seu debut i va oferir un espectacle memorable en els vuitens de final en eliminar Colòmbia amb dos gols de Milla en la pròrroga. Per primer cop una selecció africana jugava els quarts de final (després només ho ha igualat el Senegal, el 2002). L'eliminatòria els va enfrontar, a Nàpols, contra Anglaterra, que a set minuts del final perdia. Un penal de Lineker va forçar la pròrroga i un altre penal, també marcat pel davanter anglès, va eliminar els camerunesos. Aquell equip, però, va conquerir el respecte i l'admiració de tothom i va deixar entreveure per primer cop el que els representants africans volen convertir en una realitat: que hi hagi un campió del món africà.