Barrejar Catalunya i Barça

1. Joan Laporta

Dilluns Joan Laporta va expressar, un cop més, les seves idees polítiques. Va escollir El Mundo o, millor dit, va triar Salvador Sostres. Res a dir. És ben lliure d'elegir un diari de la caverna, el nostre o el full dominical de la parròquia de Santa Dorotea. Segur que molts haguéssim actuat de manera diferent, però l'amistat amb el periodista ha estat decisiva. El més important és el debat que s'ha obert. Així, d'entrada, agraeixo la valentia de Laporta de parlar desacomplexadament d'independència. En vista de la falta de lideratge polític i de missatges clars sobre el futur, sentir parlar clar és difícil. I ell ho fa. I no passa res. O potser sí, ja ho veurem...

2. Barça

Acusen Laporta de parlar en benefici propi. Crec que ha de vigilar de no fer declaracions polítiques a les instal·lacions o en actes del Barça. O, fins i tot, no barrejar temàtiques en entrevistes individuals. Ni així deixarà de rebre crítiques dels que pensen que s'aprofita de l'entitat per projectar-se, però s'evitarà alguns problemes... En aquest país la pell és molt fina per a segons quines coses i molt gruixuda per a d'altres! Si el president descuidés el dia a dia o fes servir diners de l'entitat pel seu llançament polític la seva actuació seria durament censurable. És més: si ho està fent cal denunciar-lo i, si és així, adéu a la seva carrera política.

3. Història

El Barça sempre ha estat al costat de la democràcia, mai se n'ha amagat i per això és més que un club. Per culpa del seu posicionament Joan Gamper, Josep Sunyol, el franquista Marqués de la Mesa de Asta, Narcís de Carreras i Agustí Montal (pare i fill), entre altres presidents, van patir el centralisme i les dictadures. Els més joves no ho saben per qüestions d'edat i perquè Núñez i Gaspart es van posicionar a l'altre costat (actitud tan respectable com qualsevol altra). Excepte aquests 25 anys, la història del Barça és la d'una entitat que ha liderat qualsevol reivindicació política, cultural i esportiva del nostre país. Molts aficionats defensen un missatge institucional en aquest sentit, però, en canvi, no aproven l'actuació de Laporta per individualista i interessada. Ho respecto, però ho prefereixo al silenci còmplice del Barça aquells 25 anys. Potser Laporta només pensa en ell, però, en qualsevol cas, que el debat estigui al carrer és bo per al país.

4. Espanya

A Espanya o, simplement, en el barcelonisme no catalanista, es critica també Laporta perquè manifesta públicament les seves idees. Obliden que en el seu programa electoral ja donava prioritat al retorn dels valors catalanistes al Barça i que, curiosament, va ser el president més votat de la història. I una cosa més: a la graderia del Camp Nou no hi ha hagut mai cap bandera espanyola i no per això el Barça ha deixat d'obrir penyes a tot arreu. Els barcelonistes de Zamora, Valladolid o Màlaga saben per què el Barça és més que un club i no hi deixen de mostrar el seu amor. El Barça és admirat pel seu futbol i per allò que representa. No entendria el futur de Catalunya sense que el Barça participés en el debat. Vénen eleccions i seria una pena perdre el terreny guanyat...