Xiulets

Mai no m'ha agradat que una part de l'afició del Barça, sovint minoritària però força sorollosa, xiuli els seus jugadors. Sempre he cregut que és una manera legítima de queixar-se (només faltaria que els culers no es poguessin expressar com creguin més oportú), però que no aporta absolutament res de bo a l'equip. Xiular un futbolista del Barça al Camp Nou desestabilitza el jugador atacat, crispa l'ambient, enerva els companys i afavoreix els rivals.

Algú creu que gràcies al concert de vent que li van dedicar dimarts contra el Sevilla, Txigrinski va aprendre alguna cosa que li servirà en el futur? Algú pensa que després de sentir els primers xiulets tenia alguna possibilitat de millorar el seu rendiment? No és just carregar-se un futbolista que tot just fa quatre dies que és a Barcelona i que ha arribat d'una cultura futbolística molt diferent. A més, no és culpa de Txigrinski el preu que el Barça va pagar per ell (els culers xiuladors sempre tenen més ganes de criticar els fitxatges cars). Actualment, el central ucraïnès no està rendint al nivell que necessita tot un Barça, això és obvi, però a vegades una mica de paciència serveix per millorar l'anàlisi i, si no, que els ho expliquin a Zubizarreta o a Koeman, futbolistes esbocinats per alguns durant els primers partits que van jugar de blaugrana i que després es van convertir en referents per als culers.

En el cas de Txigrinski encara s'hauria d'exigir més serenitat. Primer, perquè ha fitxat per un equip que no hauria de sentir mai cap xiulet i, segon, perquè el va exigir Guardiola, l'entrenador que ha liderat el millor Barça de la història i que es mereix una mica de crèdit. Aquesta actitud autodestructiva cada vegada és més minoritària, de tota manera s'ha de continuar treballant per aconseguir que els xiulets en contra dels jugadors del Barça al Camp Nou desapareguin del tot.