Els vinculats

El Clínicas Rincón i el Cornellà són els dos equips vinculats –amb l'Unicaja i Barça respectivament– que disputen la LEB Or. Aquesta circumstància els atorga algun avantatge però també té inconvenients. En positiu hi ha el fet que poden disposar d'algunes de les millors perles, jugadors encara en formació de gran talent que el club de l'ACB cedeix perquè tinguin minuts; és el cas de Rafa Freire, Miki Servera i Augusto Lima en l'Unicaja i de Xavi Rabaseda i Mamadou Samb en el Barça. En negatiu, que sempre que faci falta, aquests jugadors s'entrenaran i jugaran amb el primer equip tot i que el vinculat en surti perjudicat. El Clínicas Rincón i el Cornellà van començar molt bé la lliga però s'han anat desinflant fins a tenir el mateix balanç (6-12) que el primer dels equips que jugarà play-out, el CBT. És a dir, situació de risc.

Què ha passat? Doncs que, per les necessitats del primer equip (sobretot derivades de lesions), molts jugadors han d'estar contínuament en dinàmica de la primera plantilla i no es poden entrenar amb assiduïtat amb el vinculat. Aquest cap de setmana el Clínicas Rincón no va disposar de Rafa Freire ni de Lima –Aíto se'ls va endur a Vitòria amb l'Unicaja– en un partit clau contra La Palma. Al novembre, per exemple, Rabaseda anava i venia del Cornellà al Barça i del Barça al Cornellà, que també va tenir lesions.

El Cornellà va arrencar amb 5-2, al qual ha seguit un 1-10 en 11 jornades. Al 4-3 d'entrada del Clínicas Rincón li ha seguit un 2-9. I és que en aquesta competició en què el joc en equip sol donar molts bons resultats, el fet de no jugar o ni tan sols poder entrenar-se amb la plantilla completa és un handicap. Cada temporada hi ha equips que per aquests o altres motius no poden disposar de tota la plantilla per entrenar-se. Ja hem dit altres cops que els pressupostos dels clubs sovint són molt limitats, de manera que en plantilles de deu jugadors si hi ha alguna lesió o algun jugador deixa l'equip, moltes vegades no es pot incorporar ningú. Això suposa que l'equip no pugui jugar ni un 5 contra 5 en els entrenaments, cosa bàsica per fer un bon joc d'equip.

ZACH MORLEY. En una lliga dominada estadísticament i a la pista pels pivots, l'aler del Burgos s'hi està fent un lloc. Dels 12 més valorats, és l'únic exterior que hi apareix. És ara el segon en valoració (21,1) darrere Jakim Donaldson. A més, viu un moment de forma excel·lent i en els tres últims partits (tres triomfs del Burgos) ha valorat 31 de mitjana. Per un jugador exterior això té molt de mèrit, ja que normalment els interiors poden sumar punts de valoració amb més facilitat (punts, rebots i faltes rebudes). També pot actuar de 4; de fet, quan jugava a Gandia va ajudar a salvar l'equip des d'aquesta posició, tot i que Andreu Casadevall el fa servir de 3. Serveix per a tot: ajuda en el rebot d'atac, de defensa, té capacitat per assumir responsabilitats en els moments calents, té ànsia de victòria, seriositat i compromís (se'l considera un dels americans més disciplinats).