Mantenir el model de club

Hom diu que el Barça és el millor equip de la història, pel joc mai no vist que fa, per la bellesa del seu futbol, per la generositat de tots els jugadors que semblen millorar, per la manera de plantejar els partits. Potser sí, però el que és realment important és la necessitat de mantenir el model. És a dir que després de la renovació d'en Pep, cal que tot el que ha permès aquestes fites continuï igual. Ara per ara, sembla que hi haurà una pila de candidats, símptoma de la bona salut de l'entitat, de la força democràtica del FC Barcelona. Omple d'orgull pensar que un dels clubs grans del món fa enrojolar un empetitit club com el de Chamartín, que no només va tenir un sol candidat sinó que el gros de la premsa propera, servil i acrítica, i l'opinió del conjunt dels seguidors va arribar a intimidar, fins a l'insult, un candidat inicial que es va atrevir a enfrontar-se amb el milionari Florentino. Un orgull que és el resultat de l'esperit democràtic de l'entitat, un senyal d'identitat, bàsic en la seva història. No és dolent que hi hagi molts precandidats, el soci decidirà, però el que sí que és perillós és que algú qüestioni les bases sobre les quals s'assenta el més alt èxit aconseguit pel Barça: catalanitat, universalitat, participació social, solidaritat. És a dir, planter, ambició nacional per projectar-la al món, escoles de futbol (XICS) a les zones més desvalgudes del planeta i, clau, l'Unicef. Si cal han de mossegar perquè a cap candidat li passi pel cap escapçar el que ha estat el més excels de la presidència de Laporta. Ara s'ha d'incidir en un aspecte cabdal, les eleccions no han d'interferir en la trajectòria de l'equip, ni de les seccions, ni del procés de l'Unicef, ni de les XICS d'arreu del món, ni de les requalificacions del Mini, ni de la fascinant renovació del museu, ni res del que faci possible continuar instal·lats en un somni fet realitat, que mai no voldríem que s'acabés. Ser els xerpes dels cims futbolístics del món.