Parlar de precandidats

a l'alça

Aquest meravellós Barça. No hi ha jornada que el Barça de Guardiola no aporti un gra de sorra per augmentar aquesta gran història que està escrivint. És extraordinari el repertori de què disposa per sortir-se'n de tots els desafiaments. El Barça tanca la primera volta amb un nou rècord: no haver perdut ni un partit, encara que té un punt menys que l'any passat. Una jornada més i un motiu més per gaudir del futbol amb el Barça.

El Barça té una inèrcia extraordinària i hi ha qui pensa que qualsevol anècdota pot distreure i interferir la marxa del primer equip, com si tot en l'entitat passés pel vestidor que gestiona Pep Guardiola. Alguna patum s'ha enfurismat pel fet que la precampanya electoral a Can Barça és motiu suficient d'inestabilitat per pertorbar el club i l'equip. Hi ha qui voldria congelar l'instant que vivim, aturar les màquines i posar-se a dormir. Però la vida flueix i no sabem cap a on. Per sort nostra, i dic dels periodistes i també de la gent blaugrana, el club català està configurat com una societat esportiva regida per unes normes democràtiques que, com els partits polítics, els obliguen a anar a les urnes per triar gestors. I això, es miri com es miri, és una benedicció que hem de celebrar sense recances ni pors, i que ens ha d'allunyar de dir disbarats com ara que les eleccions pertorben l'equip.

És que algú es planteja, en clau política, si la celebració d'eleccions pertorben els ajuntaments o el Parlament? Sembla que ens costa de vegades veure la part democràtica del futbol. Potser deu ser perquè històricament les eleccions a Can Barça no s'han pres amb la seriositat que calia i alguns dels personatges que han governat l'entitat han estat més pendents de quan anava millor convocar eleccions pensant només en interessos personals i no de l'entitat, quan no s'avançaven les consultes fent anar per terra l'esperit que ha de regir aquest joc democràtic.

No, les eleccions a la presidència del Barça no és un mal menor o una molèstia; és una sort en majúscules que el club pugui convocar els seus socis per triar president, fet que centenars d'entitat esportives arreu i dotzenes de l'alçada del Barça no poden fer per tenir un amo que fa i desfà sense haver de passar comptes amb ningú.

El Barça té això, que cada quatre anys, i a partir d'ara cada sis (erròniament), hi ha socis que tenen idees de com millorar el club i preveuen la possibilitat d'entrar en el joc preelectoral. Sí, tots sabem que hi ha qui treu profit mediàtic d'aquest esdeveniment, però no crec que sigui més lesiu que parlar de fitxatges que mai s'han negociat i que es ventilen com veritats i sí que pertorben la plantilla. Que el Barça estigui en un procés preelectoral és una sort que ningú no hauria de dissimular. Només cal veure l'enveja que desperta en altres entitats el club blaugrana, i sense anar més lluny, clubs que es presten a trobar una patum consensuada i rebutjar les urnes. Sí, referència al Madrid i a la premsa que el secunda.

de baixada

Huguet i els fantasmes. Què deu tenir anar a Madrid a criticar, que el conseller Huguet també s'hi ha apuntat? No es pot caure més baix que anar a fora, vomitar contra els teus i titllar-los de fantasmes per la seu olímpica de Barcelona. Huguet ja sap en quin equip juga? D'aquestes gasparades ja n'estàvem al cas quan l'amic Joan anava a Madrid a contradir el que deia a Barcelona, però en política crèiem que eren més seriosos.