Qui va escollir Guardiola?

Ara que les coses al Barça van d'allò més bé –el resultat contra l'Atlético de Madrid no interfereix gens l'anàlisi– cal donar-ne el mèrit a qui se'l mereix. Qui va dir a la directiva del Barça qui era l'home adequat per fer-se càrrec de l'equip després del final de l'era de Rijkaard, la de l'anomenada autogestió que pretenia amagar el desori disciplinari total, van ser Txiki i Alexanko. Això és així, ras i curt. Algú pot dir que en Pep va agrair a Evarist Murta el seu nomenament. Sí, també va fer cas dels consells d'amic i de l'oportunitat única de fer-hi front, però els que van fer resistir les pressions d'un sector important de la directiva i de la premsa per elegir Mourinho en el nucli dur del Barça, Laporta, Godall i Ferrer, van ser els que van veure com treballava en Pep, com motivava el Barça Atlètic a tercera. Aquests homes s'hi van implicar per professionals i per personalitat. El seus noms, Txiki i Alexanko. Darrere d'ells, un Laporta que va tenir el coratge d'assumir el repte de manera plena i absoluta. O sigui, fora Ronaldinho i Deco, i Eto'o al final es va quedar per atzars del futbol, afortunadament.

Els futbolistes que han jugat al màxim nivell i volen seguir la carrera d'entrenadors, se'ls facilita que amb una estada de concentració d'un mes de durada, més un nombre d'hores d'entrenar un equip de juvenils, amateurs, etcètera se'ls atorgui el títol oficial. Molts fan les hores de qualsevol manera, altres agafen un equip de debò. El que va fer en el seu moment en Pep al Barça Atlètic o el que ara fa Sergi Barjuan amb el juvenil. O sigui que, com a la Masia, aquest és el camí. Planter en tot de dalt a baix. L'exemple és en Pep o, si no, que li ho preguntin a ell. I després d'en Guardiola, tot desitjant que sigui d'aquí a molt temps, un altre entrenador de la universitat culer que hagi demostrat amb feina i trajectòria la seva vàlua per damunt d'amics i directius.