TAQUIGOL.
ÀLEX SANTOS
Des del Palau
a l'alça
Arriba la F1. Al final d'aquesta setmana, els bòlids de F-1 es tornaran a instal·lar a casa. L'any passat, ningú va voler veure els temps dels Brawn GP, ni els problemes de McLaren i Ferrari, per no dir les mil proves que feia Renault amb aleta de tauró inclosa. Seran uns bons quatre dies per saber com han ajustat els cotxes per al proper mundial i confirmar si aquest Ferrari és tan bo com el pinten. Si un cotxe funciona a Montmeló, funciona arreu.
Durant molts anys el nom d'Ettore Messina s'ha estat passejant de boca en boca per la graderia del Palau, pels vestidors i pels despatxos de Can Barça. L'amable Messina sempre ha tingut un somriure i una complicitat en els seus gestos per al Barça i fins i tot un dia va disposar d'una opció més que interessant d'unir-se en matrimoni al conjunt català, negoci que no va fructificar. Ettore Messina és un gran campió i ho deu ser també perquè és un gran tècnic. Quatre Eurolligues l'avalen: dues amb la Virtus de Bolonya i dues més amb el CSKA de Moscou, precisament equips que sempre han treballat amb grans pressupostos. Recordo quan es posava en entredit el Barça d'Ivanovic com a equip amb el pressupost més alt de l'Eurolliga i que no acabava de donar la talla, desconeixent absolutament que russos, grecs i turcs, entre d'altres, treballen amb pressupostos desmesurats i, sovint, gens transparents.
Potser a Messina li seduïa molt el Palau i el Barça, i també Barcelona, però els diners els va posar el CSKA i durant quatre anys l'italià es va estar a Moscou passant fred, però guanyant diners i títols.
Mentrestant, al Palau creixia un tècnic que ha trobat un espai gràcies a una oportunitat que, desitjada o per casualitat, li ha permès construir un Barça imponent. Aquest Barça acaba de guanyar la lliga passada i aquest any tot el que toca ho converteix en or. Celebrem que, tant és per la raó que sigui, el club l'hagi encertat amb Xavi Pascual, però encara ho celebrem més perquè es tracta d'un esportista de la casa i un entrenador que ha sorgit del Palau. La comparació amb Guardiola és inevitable, però és just que Pascual visqui aquest èxit i reconeixement en solitari, sense miralls que el persegueixin, per assaborir encara més el seu perfil d'home treballador, incansablement treballador, i dotat també d'un compromís amb el seu esport i, sobretot, amb el Barça que fan que el seguidor blaugrana se senti extremadament content amb el seu tècnic.
Diumenge passat, el Barça va tornar a passar la mà per la cara al Madrid i, en certa manera, Pascual ho va fer amb Messina. No és que hi hagi res particular entre tots dos, perquè sabent el respecte que té el català per tot el que l'envolta, i també pels grans tècnics, de ben segur que el deu idolatrar. Però en certa manera aquest èxit en la copa del Rei, reforçat per la supercopa i amb la lliga ja llunyana, ajuda a entendre i a reforçar la idea que a casa hi ha material de primera qualitat i que fa que els títols a Can Barça, siguin amb la pilota que siguin, s'assaboreixen més quan a la banqueta hi ha talent forjat a dins, i a la pista també hi està representat.
de baixada
Una delegada d'amics. S'escarrassa el Barça per justificar el que ha estat una expulsió en tota regla de tres vicepresidents de la comissió delegada, encara que tots hem entès que la veritable intenció era fer fora Jaume Ferrer i en el pack han entrat Godall i Perrín. Si els tres han decidit continuar com a directius, pels (suposats) avantatges de l'aval, Laporta s'hauria d'haver estalviat una altra mostra de falta de tacte.