TAQUIGOL.
ÀLEX SANTOS
El millor de la temporada?
a l'alça
Pedro i Bojan. Diu Guardiola que se sent malament perquè no dóna prou minuts a Pedro i Bojan. En canvi, aquests minuts són per a Thierry Henry. Vist el rendiment del francès, que no millora de cap de les maneres, Guardiola no haurà de carregar amb aquesta culpa en les properes setmanes, ja que Henry sembla que s'ha volgut sentenciar. Si és així, ben tornat Pedro i Bojan, joventut i ganes de menjar-se el món.
Acostumada bona part de la parròquia futbolística a calibrar l'espectacle amb els gols que s'hi marquen, resulta difícil que Josep Guardiola sigui creïble quan a la conclusió del partit Barça-Màlaga, el tècnic català va parlar d'un dels millors partits de la temporada, conclusió a la qual també va arribar el capità, Carles Puyol.
Bé, per tal que no se senti sol el preparador barcelonista, em sembla que aquesta ha estat la deducció a què van arribar molts i molts seguidors del Barça en acabar el partit. Sí, és clar que no va ser com la primera part del Barça-Bayern de la temporada passada, quan van caure quatre gols, però precisament monumentals moments com aquest de la lliga de campions de l'any passat són presos com a patró, i si no es repeteixen, molts arrufen el nas.
Tots tenim el darrer gran partit del Barça al cap, i cadascú triarà el que més el va satisfer per comparar-lo amb l'instant actual. Ara, al Barça li pesa la musculatura, però en la planificació física de la temporada, és precisament el mes de març quan es visualitza una millora clara, que anirà acompanyada del retrobament amb dos jugadors sense els quals, tot i no ser grans estrelles, el Barça perd pistonada. Són Keita i Abidal. Tots sumen, i aquests encara més. És clar que quan Guardiola parla del millor partit de la temporada també té en compte les condicions en les quals juga l'equip, d'on ve i el nivell de coneixement que té el rival en aquests moments de la temporada dels barcelonistes. Per això Guardiola també s'ha de reinventar, i també ho ha de fer amb l'equip sense perdre l'estil que, diu, és innegociable. Contra el Màlaga es va jugar un gran partit, es miri per on es miri. Quan tens al davant un rival que planteja el matx en clau defensiva, pocs equips com el Barça tenen el pols estable per no perdre els papers i ser constants fins al final.
Els barcelonistes haurien d'estar molt alegres pel que va passar dissabte. Un Barça dels que tots hem conegut, hauria caigut en la desesperació i la desmotivació en el minut 80 amb l'empat. Aquest Barça, en canvi, s'ho va prendre amb molta calma, que també es va traslladar a la graderia del Camp Nou, on es va entendre el petit accident com un inconvenient minúscul que ràpidament seria reparat. Dit i fet, tres minuts després vam poder veure el Barça de Guardiola en la seva màxima esplendor quan Xavi va veure que Alves podia recollir la passada perfecta i Messi va entendre que ell havia de marcar. Tot perfecte, per a un gran partit. Sí, potser un dels millors al Camp Nou aquesta temporada.
de baixada
Xiulets a Ibra. Què lletges que sonen les xiulades a Can Barça quan les reben els jugadors vestits de blaugrana. Estic en la línia de dubtar encara que el canvi d'Ibra per Eto'o hagi estat un bon negoci. Mentre Eto'o es desespera en veure que els seus companys no li saben passar una pilota en cursa, Ibra s'ha d'empassar el primer gripau en forma de xiulets. Malgrat tot, què lletjos que sonen els xiulets contra Ibra.