NOMS PROPIS
XAVI TORRES
Entrenadors sense saber-ho
1. Sentit comú
El món del futbol és molt complicat. Com que les matemàtiques no serveixen, de res val sumar i restar, i com les paraules acostumen a fer teoria tampoc serveixen per a la pràctica. No hi ha una veritat absoluta ni un camí que porti a la glòria. I per això i perquè és un joc fàcilment practicable (per no caler no cal ni una pilota: podem fer servir un paper arrugat) tots estem bojos pel futbol. I, a més, tots ens creiem savis. I ben bé no és així… Ens ho pensem, però no és així. Els entrenadors intel·ligents i els que usen el sentit comú són els que se'n surten. La resta es compliquen la vida. Penso ara en Pep Guardiola i en Vicente del Bosque.
2. Barça
Pep Guardiola ha estudiat i ha fet cas de la seva experiència per millorar el model que Johan Cruyff va portar al Barça el 1988. La realitat és que el seu equip ha estat el que més resultats ha obtingut de la història (sis títols en un any) i, a més, el que practica el futbol més estètic. Ho té tot i, per això, és admirat no només pels aficionats de la pilota, sinó pels mateixos professionals. Recordo quantes boques es van obrir de cop quan Cruyff va exposar al món el seu dream team. Els futbolistes van disfrutar tant que van decidir transmetre tot allò: Zubizarreta i Txiki han fet de secretaris tècnics, i Serna, Cristóbal, Juan Carlos, Ferrer, Sergi, Koeman, Laudrup, Stòitxkov, Goikoetxea, Eusebio, Unzué… i, és clar, Guardiola, han fet o fan d'entrenadors. Piqué, Puyol, Xavi, Iniesta… seran tècnics un dia. O ja ho són ara?
3. Espanya
Vicente del Bosque és un home sensat. Mai ha cregut en el 4-3-3 ni en el joc de toc. Mai l'ha fet practicar. Cap dels seus equips l'ha ensenyat en un terreny de joc. Però Del Bosque ara, com Luis Aragonés abans, han decidit claudicar davant l'evidència. Què ha passat? Una coincidència afortunada en temps de crisi futbolística va portar la selecció espanyola d'Aragonés a fer jugar alhora Xavi, Iniesta, Cesc, Silva, Villa… Sense ordres des de la banqueta (que ja començava a comptar els diners que rebria davant la imminent destitució) els futbolistes es van expressar com realment senten el futbol: jugant per terra, a l'atac, amb possessions llargues, amb molta associació, sentint-se dominadors. Espanya és avui número 1 del rànquing FIFA i màxima candidata a guanyar el mundial de Sud-àfrica.
4. Cop d'estat
Els futbolistes van mostrar al seu seleccionador (sense asseure'l en una cadira i treure-li cap pissarra) com calia jugar. Puyol, Piqué, Busquets, Xavi i Iniesta juguen com a casa; Cesc, també. Els madridistes disfruten com bèsties i Xabi Alonso i Sergio Ramos rendeixen més que al seu Madrid. Silva i Villa al·lucinen vestits de vermell i fan el que no poden de blanc. Tots saben que estan a les ordres de Del Bosque, però també tots tenen clar que el sistema el marca la gent del Barça, que, sense saber-ho, estan fent d'entrenadors de la selecció que més bon futbol fa al món. Increïble, però cert.