Presidents

Ningú no pot dir que la decisió de Joan Laporta de nomenar Cruyff president d'honor del Barça no genera controvèrsia i arriba en el pitjor moment. La polèmica no és una invenció interessada. La seva determinació no s'entén malgrat reconèixer mèrits a una de les figures mundials del futbol vinculat al Barça des de fa molt temps. Ara són ganes d'embolicar la troca a quatre dies d'unes eleccions. Aquesta decisió fa trontollar o confirmar l'opinió de molts sobre Laporta. Li costa resignar-se al fet de deixar la presidència. Li va costar no poder lluir la renovació de Guardiola, més per la posició de l'entrenador que no pas per la seva pròpia voluntat. Ara Cruyff s'ha aplegat a la voluntat de Laporta i rep cofoi el nomenament. Si els presidents blaugrana han de passar per les urnes, un president honorífic, president de tots i de tots els temps, passats i futurs, hauria de reclamar aquest suport per anar pel món lliure de tota sospita. Pep Guardiola, segurament agraït per l'oportunitat de treballar amb el primer equip li va cedir la foto, però es va reservar la firma del nou contracte a l'arribada del nou president en cas que arribin a un acord. Cruyff, en canvi, ha pensat que més val «palomo en mano» i desafia la convivència institucional del club segons qui sigui el nou president d'aquí a uns mesos. Ell està per damunt de tot això. I estaria bé que fos així, però després de les eleccions. Tot plegat retrata els protagonistes. La pau que sempre ha reclamat el club només l'ha aconseguida el projecte i els resultats esportius, sempre lluny dels despatxos i la presidència. L'aïllament i concentrar-se en la feina és el que reclama l'equip i el que el fa anar endavant. L'entorn continua fent de les seves sense miraments. Laporta ja és l'entorn i està aliat justament amb l'entorn que l'incomodava. Ara, a les portes dels partits decisius i en el tram final de la temporada ha tingut una pensada que ni guanya ni perd partits, però provoca mal ambient en alguns sectors. Laporta pretén deixar-ho tot lligat i ben lligat. No és el millor servei al club ara mateix. Desplaçar el protagonisme de la gespa als despatxos mai no ha estat una bona estratègia en un club que reclama tranquil·litat per afrontar esportivament els compromisos que el poden dur a certificar un altre gran curs. Aquesta hauria de ser la preocupació, lluny de l'eufòria de situar l'equip al Bernabéu sense haver jugat encara dues eliminatòries de la Champions i afrontar el final de la lliga més disputat dels últims anys.