La dolça venjança de Gabi Milito

El Madrid-Barça de dissabte va tenir un grapat de protagonistes. El millor, sense cap mena de dubte, va ser Xavi, que va fer moure el Barça al seu ritme i va jugar amb el tempo del partit en tot moment. Messi també es va endur tots els honors amb el gol que va obrir la llauna –després d'una magnífica passada de Xavi– i va guanyar el seu particular duel amb Cristiano Ronaldo, que no ha marcat cap gol a Valdés en cinc partits. Gerard Piqué va estar extraordinari i, pel que fa al bàndol madridista, Iker Casillas, va tornar a salvar una part dels mobles als de Pellegrini i va evitar una altra golejada dels blaugrana. Valdés, per cert, tampoc es va quedar en un segon pla amb gran aturada a Van der Vaart, que va evitar la reacció blanca. Però, personalment, em quedo amb Gabi Milito, un jugador que em té el cor robat tant pel seu joc com per tot el que ha significat el seu viacrucis després d'una interminable lesió. Segurament el meu passat com a defensa –això sí, a nivell més que amateur i en camps de terra de regional– és un dels factors que expliquen aquesta fascinació per l'argentí.

Milito va tenir un rendiment fantàstic durant la primera temporada a Can Barça, la 2007/2008, fins que va arribar una data maleïda: el 29 d'abril de 2008. El llavors equip de Frank Rijkaard es jugava l'accés a la final de la Champions a Old Trafford contra el Manchester United. Els diables vermells van eliminar el Barça, però la pitjor part se la va endur Milito, que es va trencar el genoll dret. Començava un calvari. Des de Madrid més d'un va riure, perquè l'any 2003 el club de Chamartín havia descartat el fitxatge de l'argentí per uns suposats problemes al genoll i el Saragossa el va repescar. A La Romareda va fer quatre temporades fantàstiques i no va tenir cap lesió greu. L'infortuni va voler que Milito tingués aquest contratemps a Barcelona. L'actual director general blanc, Jorge Valdano, ja va criticar en el seu moment Milito dient que no estava prou bé per jugar a futbol per culpa del genoll. Doncs bé, dissabte Gabi Milito se'n va venjar. Va jugar el seu primer gran partit després de la seva reaparició i va demostrar que està en condicions de lluitar al màxim nivell. És veritat que es va haver de retirar per unes molèsties als bessons, però no té res greu. Quan sortia del camp, es va besar l'escut blaugrana i el va mostrar a la graderia per demostrar el seu agraïment a un club que sempre ha cregut en ell. I als vestidors sembla que va coincidir amb Valdano i li va recriminar la seva actitud. Gabi Milito, un exemple de superació, ja ha aconseguit la seva victòria particular.