ELS MEUS AMICS BARCELONISTES

IMMA MERINO

Josep Maria Terricabras

El pare de Josep Maria Terricabras va ser president del Club de Futbol Calella en els anys cinquanta. D'ell va heretar l'afició pel futbol, però no pel Barça, del qual creu que el molestava la seva prepotència. El pare no li ho va fer mai explícit, però en Terri sospita de manera fonamentada que era de l'Espanyol. D'ell mateix sospita que, havent estat un nen competitiu, durant la seva infància va ser de l'equip que guanyava. Quins són els orígens de la seva passió pel Barça? No els té clars. El que sí que té clar, i ho remarca, és el fet que es tracta d'una passió: «Si el Barça perd, no sopo. Ho he provat de fer, perquè jo no sóc precisament un desganat, però és que se'm posa malament. Tampoc no ho puc fer abans dels partits. Estic massa nerviós.» De tan nerviós com està, a vegades ni tan sols és capaç de veure els partits. Ho vaig saber fa molts anys, quan sortia d'una seva conferència a propòsit de la racionalitat, li vaig dir que anava a veure un partit del Barça (era de la copa d'Europa) i ell em va contestar que no se sentia capaç de fer-ho: hi patiria massa. «Cadascú ho fa com pot amb la seva racionalitat», em va comentar el filòsof una tarda recent, just unes hores abans de l'últim partit gloriós entre el Madrid i el Barça, a la cuina de casa seva. Aquest és l'espai on viu majorment els partits, tot i que, de fet, no para de donar voltes per la casa. En tot cas, a la cuina escolta la retransmissió d'en Puyal, però va fent escapades (que són corredisses quan el Barça marca un gol) al menjador, on hi ha la televisió engegada i la Montserrat, la seva dona, llegeix estirada al sofà i d'esquena a la pantalla.

Terricabras explica que necessita posar distància, de manera que, més que veure els partits, els entreveu. Així, per posar un exemple significatiu, el gol de Koeman en la final de la copa d'Europa del 1992 el va veure a través d'una finestra des de la terrassa de la casa on aleshores vivia. I el gol de l'Eto'o en la final de Roma va enganxar-lo a la nevera. Aquest filòsof wittgenstenià que viu amb tanta passió el Barça considera, però, que el futbol té una presència mediàtica exagerada. I que se'n fa massa teoria. «Com fa els gols Messi? Ni ell sap com els fa. Sap fer-los, però no li preguntis com els ha fet.» És així que Messi el convida a una reflexió filosòfica: «És un exemple de saber pràctic. No li cal cap teoria per fer-los. Allò meravellós és que Messi ens sorprèn, però també se sorprèn ell mateix del que fa. Només cal veure la seva cara després d'haver marcat algun dels seus gols.»



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.