NOMS PROPIS
XAVI TORRES
Cadascú al seu lloc
1. 22 de maig
Tothom reconeix aquesta data. Fins i tot a Zapatero li fan broma… La final de la copa d'Europa (m'agrada més que lliga de campions) produeix obsessió entre els barcelonistes perquè aixecar la copa de les orelles grosses a cal Madrid és tan orgàsmic que molts han vist, fins i tot, com s'alterava el funcionament normal de les seves neurones. Abans de jugar contra l'Inter, ja coneixíem que ens canviaríem al vestidor visitant, quina plaça ocuparíem els culers durant tot el dia d'invasió blaugrana a Madrid i a quina hora aniríem a La Cibeles a tirar-nos-hi de cap. Ara, després del 3-1, volem venjança. Canya contra tot! Preparem el Camp Nou perquè sigui una olla de pressió anti-Mourinho, per provocador; antiàrbitre, per nefast; anti-Figo, per fer de delegat quan no li tocava… Llegeixo, escolto, veig, participo del dia a dia… No és el camí. Ens estem equivocant.
2. Guardiola
L'entrenador del Barça vol un Camp Nou en erupció. I naturalment que el tindrà. Però l'entrenador del Barça, sobretot, vol que els seus jugadors facin les coses com cal: que Alves tanqui en cobertura la seva defensa per evitar gols com el de Sneijder (1-1), que Busquets, Keita i Xavi (i els davanters) pressionin la sortida de la pilota per evitar conduccions i passades fàcils a Diego Milito (jugada que es va repetir mil vegades i que va originar el 2-1 de Maicon) o que no es perdin pilotes en la sortida de la defensa com en el 3-1 de Milito (sí, ja ho sé, el gol va ser marcat en fora de joc, i també amb Alves dormint…). El Barça és capaç de remuntar perquè és el millor equip del món, però si quan t'equivoques tens el Xeres al davant, arriba Puyol i evita el gol, però si jugues contra l'Inter, barraca! Com que Guardiola ha capgirat la dinàmica i a aquest Barça no cal demanar-li compromís ni talent (els en sobra) el que demanarem als jugadors és que siguin capaços de tenir el cap fred i concentrar-se per fer les coses com saben. I ben centrats segur que tornaran a demostrar al món cóm es juga a futbol i com se supera un resultat advers tan compromès. A aquest equip només li falta una remuntada per ser la repera. Ara és el seu moment… futbolístic.
3. Mourinho
Pep Guardiola ha transmès, a partir dels seu discurs i els seus actes, confiança a tot el barcelonisme. A l'afició i als jugadors. Cal que tothom estigui al seu lloc. Mourinho és molt savi i com més centre d'atenció sigui millor per al seu equip. Una discussió amb Guardiola o amb Xavi pot provocar una sobreexcitació perillosa i una pèrdua de concentració. Que l'afició cridi contra ell serveix per distreure el centre del conflicte, provocar ànims mal entesos i ves a saber si algun incident. A José li encanta el soroll perquè sempre se l'emporta al seu terreny. Un dia, amb temps, parlarem d'aquest personatge que desferma passions contradictòries i que, en el cos a cos, fascina. I aviat fitxarà per entrenar el Real Madrid, segur, però que ningú tingui cap dubte que allà on somia ser és a la banqueta del Barça, el club que més li agrada del món. Sí, sí, tal com ho esteu llegint…