Deixeu-me sol

a l'alça

O'Callaghan, un dels grans. És obligat fer un homenatge grandiós als herois. Xavi O'Callaghan n'és un. Fa anys que ho va deixar, però el Barça l'ha volgut recompensar retirant el número 4 que va dur durant tants i tants anys, en els quals va conformar un historial esportiu de primera magnitud que qualsevol rival envejaria. Set copes d'Europa al sac són un motiu més que suficient per fer aquest homenatge.

Després del partit contra el Xerez, a la sala de premsa Josep Guardiola ens va deixar a tots un pèl descol·locats. La cosa anava de baixada i potser la nodrida audiència radiofònica i televisiva estava més atenta a les reaccions dels jugadors barcelonistes quan Guardiola es va despenjar amb un «a la Meseta Central en saben molt, d'àrbitres». Contestant una pregunta d'un informador internacional, habitual en els dies previs a partits de la lliga de campions, Guardiola va sortir del canal habitual al qual ens té acostumats. Ràpidament, l'estirabot va caure a les mans que més i millor partit podien treure a aquesta frase expressada després d'una pregunta referida a l'arbitratge i ja tothom estava al cas del que havia passat.

La veritat és que no venia al cas, si és que Guardiola, en realitat, el que volia era que sí, que vingués al cas. A Guardiola, com a la immensa majoria de barcelonistes, intueixo que li comença a carregar força la conducta dels àrbitres. Ell no en parla, ni en vol parlar. Però l'ha deixat caure. Sembla que s'ha estès l'advertència que ningú no parli, malgrat que és una evidència que al Barça no només no li regalen res, sinó que el perjudici d'aquests professionals d'aplicar l'arbitrarietat alguns cops comença a ser preocupant. La manera com va transcórrer el partit, com s'assenyalen les faltes, com es perdonen grogues o vermelles descarades, com es penalitza el Barça, etc., és prou motiu perquè en aquest punt de la temporada un hagi dit «compte!».

També pot ser que la sortida de to de Guardiola no tingui res a veure amb la crítica arbitral, cosa difícil d'empassar, i que hagi fet el que molts tècnics en aquestes circumstàncies solen fer: carregar-se tota la pressió per alliberar el seu equip en esdeveniments importants. Bé, no sé si l'efecte ha estat aquest, però a pocs dies del partit contra l'Inter de Milà, equip contra el qual el Barça va ser atropellat per un àrbitre portuguès a San Siro, i recordant el joc de pressió que tant agrada a Mourinho, no descartem que el preparador barcelonista hagi reclamat un «deixeu-me sol» davant del perill.

No està malament la jugada, si a l'àrbitre designat per al partit se li passa pel cap ser tan condescendent amb l'equip italià de la manera descarada que ho va ser el de San Siro. Està bé que Guardiola ho assenyali. I no està malament que, de retruc, hagi fet un gest cap a la graderia del Camp Nou, on més que mai s'ha de generar un estat de por per rebre un equip que ja fa molts dies que sap que els 90 minuts a l'estadi se'ls faran molto lunghi.

de baixada

Un Barça sense Messi. De l'absurd debat de la dependència de Messi ens queda una cosa clara a tots: quan res no funciona, és tan important tenir l'argentí al camp... Contra el Xerez, el Barça havia sortit amb un onze gens engrescador, per donar descans als titulars i per lesions de jugadors importants com ara Iniesta i Abidal. Tot just Messi va ser sortir al camp, va fer canviar el Camp Nou i el resultat.