Tornem-hi

Mentre els socis i seguidors del Barça continuen llepant-se les ferides provocades per l'eliminació de la lliga de campions, l'equip ja ha d'estar prou recuperat de l'esforç físic i del cop moral per encarar amb garanties el partit de demà al Madrigal. Uf, que difícil ha de ser preparar correctament un partit com el de demà! Malgrat que els futbolistes són conscients que es juguen tres quarts de lliga contra el Vila-real, ha de ser molt complicat oblidar en tres dies una bufetada com la de dimecres contra l'Inter de Milà. Quants esforços haurà de fer Pep Guardiola per aconseguir que l'equip trobi el to necessari per ser competitiu contra un dels rivals més incòmodes per als blaugrana. El Barça ha arribat molt just de forces al tram decisiu de la temporada i, malgrat això, ha estat capaç de tocar amb els dits la final del Bernabéu. Amb Iniesta fora de combat per culpa d'una lesió, amb Márquez, Henry i Zlatan (ara mateix la diana principal dels culers) molt lluny del nivell mínim necessari per ser útils, bona part del desequilibri de l'equip ha recaigut en Leo Messi i, malauradament, el millor del món va estar poc inspirat en el doble enfrontament contra l'Inter. El sistema defensiu dels italians (imperial) va desactivar el futbol de creació d'un Barça feixuc. Amb una mica més de clarividència i inspiració crec que el Barça hauria estat capaç d'esberlar la muralla que va construir Mourinho. Què hi farem, tant els aficionats com els futbolistes van fer tots els esforços possibles per jugar la final del 22 de maig i no ha pogut ser. És trist, és frustrant, sap greu, però és necessari que la plantilla s'oblidi de la patacada i sigui capaç de persistir per guanyar les quatre finals que encara ha de disputar. Costarà, l'esforç serà titànic, però el Vila-real ja espera i, una vegada més, només val la victòria.