TRIBUNA DESCOBERTA

JAUME PERAL

Brutícia en la precampanya

Joan Laporta està embrutant la precampanya electoral a la presidència del Barça. Ha posat en marxa el ventilador i ha començat a escampar porqueria al damunt de qui és la seva gran obsessió, Sandro Rosell. L'ha acusat d'intentar cobrar comissions en un hipotètic traspàs de Ronaldinho al Chelsea i a més diu que ha de ser Rosell qui ha de provar la no-existència d'aquestes suposades comissions.

Això no funciona així. En un estat de dret, Sandro Rosell no ha de provar la seva innocència, és Laporta qui ha de demostrar la seva culpabilitat i si no pot provar-ho el que ha de fer és callar. No pot imputar accions irregulars amb total impunitat ni allargar l'ombra de la sospita per embrutar aquesta precampanya.

És, una vegada més, no estar a l'altura del càrrec que ocupa.

Laporta s'ha proposat fer el que calgui perquè Sandro Rosell no sigui el futur president del FC Barcelona i, en lloc de mantenir una postura mínimament institucional i neutral, s'ha arromangat les mànigues de la camisa i ha començat a repartir cops de puny com si es tractés d'un boxejador professional.

Crec que Laporta passarà a la història com el president del millor Barça de la història, però en cap cas com el millor president de la història del Barça. També se'l recordarà com el president més presidencialista de tots, més fins i tot que Josep Lluís Núñez. I ha estat aquest estil autoritari el que ha fet que hagin plegat molts, moltíssims membres de les seves juntes

Un estil que l'ha portat a nomenar Johan Cruyff com a president d'honor del FC Barcelona perquè és el seu amic i soci. Ha estat, però, un nomenament que no suma sinó que resta, que no multiplica sinó que divideix i, sobretot, perquè no ha estat consensuat amb tot el món del barcelonisme.

Un president desautoritzat per un jutge per haver fet fora de manera improcedent Oriol Giralt com a soci del Barça. Són dues de les últimes laportades, però n'hi ha tantes. Hi ha molts més obscurs que no pas clars.

També ha fet coses bé, tot s'ha de dir. Posar l'Unicef en les samarretes, un missatge catalanista sense complexos –tot i que al final s'ha passat de frenada– i expulsar del camp els violents han estat tres èxits que s'han de reconèixer. No esmento el fixatge de Guardiola com a entrenador del Barça perquè no va ser una decisió seva, sinó del mateix Johan Cruyff.

Però ha arribat un moment que al Barça li convé com l'aire que respira un president que s'allunyi absolutament de l'estil de Joan Laporta i aquest només el garanteix Sandro Rosell. Laporta ho sap i per aquest motiu li vol llançar tanta brutícia al damunt.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una pandèmia silenciosa

 

Final de bogeria i tortura

BADALONA
 
 

El Vic Riuprimer, a semifinals

barcelona
 

El Barça surt líder de Belgrad

barcelona / belgrad
 

Esportivament satisfets

Girona
 

Pina afina la punteria

BARCELONA
 

Un ajornament de 21 hores

GIRONA