Rosell & Laporta

No sé si la campanya electoral serà igual. Però aquesta precampanya està passant una cosa ben curiosa. Ja no és tots els precandidats contra Sandro Rosell, que també. El principal rival de Rosell no és ni Ingla, ni Ferrer, ni Salvat, ni Guixà, ni Benedito, ni Plaza. En aquesta precampanya, el principal contrincant de Rosell és, curiosament, algú que no es presenta a les eleccions, Joan Laporta.

Entenc que un president sortint hauria de mantenir una actitud d'exquisida neutralitat, tot el contrari que la que està tenint Joan Laporta. És tant el seu ressentiment que dia sí dia també no perd l'oportunitat de carregar contra el precandidat favorit. I el més interessant és que cap candidat vol anar clarament de bracet amb Laporta, ni el mateix Jaume Ferrer, perquè tothom entén que resta més que no suma. I hauria de ser tot el contrari, després dels títols aconseguits i en un club normal la candidatura continuista hauria de guanyar de carrer. Però el Barça és ben diferent de la resta de clubs.

Joan Laporta no ha estat un president aglutinador, no ha sabut fer equip, o s'estava amb ell al cent per cent o s'estava contra ell. Presidencialisme pur i dur. Mai el comiat d'un president amb els títols aconseguits i el nivell de joc exhibit haurà passat tan desapercebut com el del diumenge que es va guanyar la lliga. No sé quina resposta tindria Joan Laporta, però seria interessant conèixer-la.

I és que els socis i aficionats del FC Barcelona crec que han percebut amb claredat que el responsable dels èxits del Barça ha estat la manera de fer de Pep Guardiola i no el bon govern del president Laporta. Serà interessant seguir tots els moviments dels precandidats, igual que els de Joan Laporta que tinc claríssim que serà de tot menys neutral.

La temporada s'ha acabat i els fixatges arriben. A mi no em preocupa que l'actual junta fitxi, segurament és qui ho ha de fer si volem continuar tenint un equip competitiu la temporada vinent. Això sí, espero que tot s'estigui fent amb el coneixement i autorització de Pep Guardiola. Els dos noms que s'han publicat són indiscutibles; David Villa i Cesc Fàbregas són dues autèntiques figures del futbol mundial i és claríssim que s'adaptarien sense problemes a la filosofia de joc col·lectiu que defensa Guardiola.

I el Madrid continua ensopegant amb la mateixa pedra. Pellegrini no ha guanyat cap títol! Pellegrini al carrer i que entri un altre. Arribarà Mourinho, fitxaran els dos o tres jugadors que el portuguès demani perquè no sigui dit, però continuaran sense tenir el més important, el projecte. El talonari de Florentino ho aguanta tot.