NOMS PROPIS

XAVI TORRES

Crec que ara sí…

1. Barça

No donen crèdit. Els avis no s'ho creuen. Encara pensen que estan vivint un somni. El seu Barça, aquell d'una lliga cada catorze anys, aquell que només donava alegries quan guanyava una copa del Generalísimo, ha canviat. Domina la lliga estatal i, malgrat que aquest any no guanyarà la copa d'Europa, és l'autèntic referent futbolístic mundial. El Barça ha consolidat el model esportiu fins a ser indiscutible: el debat de l'equilibri, dels petits i els grans, del joc pels extrems, de les preferències en l'elecció dels fitxatges… s'ha acabat. Tot el barcelonisme està convençut que la idea que val és la importada per Johan Cruyff l'any 1988 i feta sublim per Pep Guardiola les últimes dues temporades. Al món tampoc hi ha debat: l'equip que venç acostuma a marcar les tendències, però en el cas del Barcelona no cal que guanyi. Tot ha canviat, i ara el Barça és el mirall. Vull felicitar públicament el president Joan Laporta i el secretari tècnic Txiki Begiristain per la seva defensa d'aquesta filosofia, per sobre de tot i de tothom. I la història d'aquest moment no s'ha acabat. Que el pròxim president faci el favor de continuar-la…

2. Eleccions

El 13 de juny hi ha haurà nou president al FC Barcelona, però també en aquest sentit el club blaugrana ha canviat respecte d'altres temps. Per ordre alfabètic de cognoms (perquè ningú s'enfadi), Agustí Benedito, Jaume Ferrer, Marc Ingla, Alexis Plaza, Sandro Rosell i Santi Salvat són uns precandidats d'un altíssim nivell a l'altura del club que volen presidir, no només per la seva preparació personal, sinó també per la seva imatge. En aquest sentit, és bo posar fi a alguns dels episodis esperpèntics del passat electoral… És veritat que aquest procés serà diferent, perquè allò que més interessa al soci, el primer equip de futbol, no mereix debat: el model actual ha limitat l'interès general dels socis pel dia a dia de la precampanya i la campanya electoral. A més, els fitxatges també els farà Joan Laporta, així que el pròxim president tindrà molta feina feta. El Barça, en aquest sentit, també ha crescut.

3. Desig

I, finalment, l'últim element diferenciador d'aquest Barça respecte a la majoria dels anteriors és que gràcies al què i al com, tothom va boig per ser-hi. La realitat és que el Barça guanya i, a més, agrada als aficionats i als jugadors. Quin futbolista no voldria formar part d'un equip com aquest? David Villa ho va dir públicament i ja és aquí (avui serà presentat oficialment com a nou jugador blaugrana) i Cesc Fàbregas també s'ha mullat. No serà senzill vestir de blaugrana el jugador d'Arenys de Mar, però és evident que l'interès d'un mateix per anar aquí o allà acaba decantant la balança. No fa gaire temps tothom volia vestir-se amb la samarreta blanca, ara els jugadors volen que la seva samarreta sigui blaugrana. A Madrid les declaracions d'aquests dos futbolistes –Villa i Cesc– han fet molt de mal i que ningú dubti que els passaran factura en algun moment. Villa i Cesc tenen fam de futbol i de victòries, tenen ganes d'aixecar copes i saben quin és el millor camí per fer-ho. I, a més, divertint-se. Aquest és el Barça del 2010, el Barça que volen els futbolistes.

David Villa
una garantia de gol
«Vinc al millor equip del món»
Gran fitxatge! I ara, per Cesc!
Samuel Eto'o
pesadet
«La meva sortida del Barça es va fer amb poc estil»
Va, Samu, deixa-ho estar! Aquí se't valora molt!
José Mourinho
a punt de ser blanc
«El meu llibre preferit és la Bíblia»
Collons! Ai, perdó!


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.