L'OBSCUR DEL RETRAT
Revàlida per als catalans
L'ascens a la divisió de plata, a segona A, és un pendent que costa molt pujar i poc baixar. Recordo amb enyorança els temps heroics del Mollerussa, el Sabadell i el Terrassa, per no dir èpoques anteriors del Nàstic, el Lleida, el Girona, el Figueres i d'altres que segur que hi han estat. La segona A és terra de ningú, no agrada als equips amb història, que volen ser a primera, i és massa cara per a molts que hi són i que amb tanta despesa s'hi deixen el gust i les ganes. El resultat és sabut, descens rere descens i fins i tot en alguns casos perill de supervivència. Què es podria fer des d'un àmbit català? Només sóc un aficionat, però voldria que la nostra federació, aquesta que va començar amb tanta ambició i ara sembla mig confosa, es cremés les celles buscant una competició a l'abast de les seves possibilitats que potenciés aquests clubs i els protegís de l'afany voraç dels poderosos equips catalans de primera, que poden potenciar jugadors, en cas que triomfin, o només arribin al Barça a l'abast mundial. Hi ha calendari? Hi ha plantilles suficients? Hi ha valor per fer-ho? Hi ha voluntat de ser una veritable federació catalana o simples majordoms de l'espanyola? Encara es podrien fer moltes més preguntes. Però ningú entén que equips professionals d'uns 24 jugadors només puguin jugar un cop a la setmana. Sovint es parla de lliga de filials, no dic que no, al contrari, però em semblaria més audaç i eficaç fer un torneig veritable d'una competició catalana que ajudés econòmicament i esportivament. Un campionat que reforcés el planter i els joves que pugin. També es podria plantejar incloure-hi els clubs de segona B. No és fàcil estar a l'atzar d'uns ascensos en què els arbitratges més que sospitosos, com el del Sant Andreu, decideixin el nombre d'equips que hi pot haver per federació territorial. És propi d'una innocència que és millor dedicar a la caritat que no al competitiu i polititzat món del futbol.