Lliçó de Del Bosque

Víctor Valdés va estrenar-se dilluns en una convocatòria oficial amb la selecció estatal. S'ho mereixia. Ha fet la millor temporada de la seva carrera i no semblava just que Vicente del Bosque acabés decantant-se per Diego López, sotmès a una quarta part de la pressió que suporta Valdés al Barça, o David de Gea, un enorme porter que acaba d'irrompre en l'elit, en detriment del porter de l'Hospitalet. El seleccionador ha filat prim i ha estat valent, perquè s'exposa a un debat que tant la premsa catalana com la madrilenya alimentaran sobretot si a Iker, que ha fet el seu curs més irregular, se li torça alguna actuació tot just començar. Del Bosque ha pres una decisió purament esportiva i l'ha transmès amb la naturalitat habitual, subratllant que la inclusió de Valdés al grup no només reforça la qualitat a la porteria, sinó que no representa cap amenaça per a la convivència amb els companys, amb la qual cosa va esborrar de soca-rel la llegenda que apunta les fosques relacions amb Reina. Un 10 per a Del Bosque, que ha cridat Víctor quan tocava, no abans. Valdés ha anat a la selecció quan ha transmès la sensació que, de debò, estava a punt per a una cita tan curta i transcendent com una copa del món. Fa molt de temps que dura la campanya perquè Valdés tingui un reconeixement, però l'agenda l'ha marcada el porter amb els seus números, i no la claca d'aplaudidors que sosté, des de fa anys, que Víctor és millor que Casillas, una comparació lamentable que ha fet molt de mal al blaugrana. Mai Valdés havia influït tant en l'èxit com en l'última lliga, amb un munt de mans decisives, en molts partits i sense grans errades. Quan Del Bosque no ha trobat cap argument que el conduís a dubtar entre el Valdés de Getafe o París i el Valdés de Liverpool o Mestalla, se l'ha endut. Ha donat una lliçó de sentit comú i de justícia i ens ha recordat una gran veritat: els entrenadors, generalment, en saben més. Són més savis que la claca.