Rearbitrar en la fórmula 1

a l'alça

UNA ALTRA punyalada. Ja no saps si plorar o riure de tant desgavell que envolta el camí per aconseguir seleccions catalanes. Amb un govern gens compacte, amb una federació catalana faltada de credibilitat i amb un president, Villar, com a vulgar triler de la Rambla, Catalunya estarà un any més en espera de fer un pas de qualitat. Sort que encara hi ha qui hi creu i que ho tornarem a intentar l'any vinent.

Deuen estar fregant-se les mans al Circuit de Catalunya després de la primera cursa del mundial de la F-1. Si setmanes enrere la preocupació i certa decepció podia planar en els organitzadors de cursa davant el panorama de la crisi mundial, aquesta carrera de Melbourne esdevé l'espurna que hauria de fer disparar la il·lusió dels aficionats en el moment més baix de moral d'aquest esport, que ha vist com en dos anys han caigut dues escuderies (Super Aguri i Honda), s'esperava alguna més i el naixement d'una (Brawn GP) que ha mantingut la graella amb vint cotxes.

No està aquest circ per festes, com tampoc ho estan les motos ni els ral·lis, per això el GP d'Austràlia, amb farciment d'incidències en les quasi 60 voltes, ha hagut de generar sens dubte un esperonament a tots els nivells de la F-1, especialment a les seus on s'organitzen curses, com per exemple a casa nostra, i en la gran massa de seguidors que potser havien conclòs que poc o res es pot veure en els circuits si sempre són els mateixos que lluiten pel triomf.

Aquest cop no. Aquest cop els dos Brawn han assolit els llocs més alts del podi; Hamilton, que sortia des del darrere, al final ha acabat tercer; el KERS no és el que es pensava que seria; la nova reglamentació de les gomes ha resultat determinant i Alonso ha acabat puntuant i tot. Cap de setmana sensacional, excepte per a Toyota, un dels equips la continuïtat dels quals penjava d'un fil; primer, per culpa dels alerons els van enviar al final de la graella el dia de la cursa. I diumenge, amb el tercer lloc per a Trulli, l'italià va acabar penalitzat amb 25 segons per una maniobra il·legal quan hi havia el cotxe de seguretat a la pista. Malgrat l'entusiasme de l'italià al podi, i envoltat de Ross Brawn i els seus dos pilots, ja que un Toyota s'havia col·locat tercer després d'arrencar des de la cua, el rearbitrament de la cursa va assenyalar Trulli com a infractor. Sens dubte que ha estat un cop dur, com també ha rebut Vettel després d'acabar la cursa amb una sanció, però al cap i a la fi és una pràctica assumida en aquest circ; la tecnologia a l'abast dels comissaris per controlar tot el que passa durant la cursa, pirules incloses. Un pràctica que es podria aplicar en el grau mínim en el futbol, en què existeix tanta controvèrsia amb la utilització o no d'ajuts tecnològics. Ara bé, no ens enganyem, si hi ha d'haver una possible sanció a un dels tres primers, potser seria més convenient retardar la cerimònia per evitar situacions tan lamentables com treure l'èxit a qui ja se l'ha fet seu i l'ha celebrat.

de baixada

L'assemblea de la vergonya. Què té això del futbol que resulta tan imprevisible? El madridisme s'escandalitzava per les trampes dels seus gestors per controlar l'assemblea de compromissaris. Mesos després, amb el president Calderón dimitit però amb tot el seu equip en el projecte, els compromissaris tornen a donar la raó als que pensen que és un òrgan anat a menys, ja sigui del Barça o del Madrid.