SORTIU I DISFRUTEU

Això que fem aquí també és futbol?

Un cap de set­mana sense lliga a pri­mera divisió no és un cap de set­mana nor­mal. És molt més avor­rit. Et per­met gau­dir d'altres afi­ci­ons, d'altres esports..., però com que estàs engan­xat i saps que juguen les selec­ci­ons esta­tals, sem­pre aca­bes seient al sofà, aga­fant el coman­da­ment a distància i bus­cant que a la tele apa­re­guin 22 juga­dors per­se­guint una pilota per inten­tar pas­sar una bona estona. Sem­pre i quan, això sí, no et posis davant el tele­vi­sor i sigui el torn de la selecció del Bra­sil. El grup d'un entre­na­dor que deci­deix dei­xar a la ban­queta el millor late­ral del món i també el més deci­siu perquè ell el que vol és que el seu late­ral defensi i no ata­qui. Dani Alves va començar el par­tit a la ban­queta diu­menge con­tra l'Equa­dor i va sor­tir al ter­reny de joc a la mei­tat de la pri­mera part perquè es va lesi­o­nar Mai­con. El blau­grana, tant al camp com a la ban­queta, devia pen­sar que estava jugant a un esport total­ment dife­rent al que dis­puta amb el Barça cada dos o tres dies. Amb el seu equip juga a l'atac, pres­si­ona, ofega el rival, ho fa gai­rebé tota l'estona en camp con­trari, té la pilota, es mou... Es diver­teix. Amb la seva selecció segur que s'avor­reix, com s'avor­rei­xen tots els afi­ci­o­nats que es posen davant la tele­visió per veure la pen­ta­cam­pi­ona del món i es tro­ben una cari­ca­tura del que hau­ria de ser la selecció del Bra­sil. El que fa Dunga és de presó, tenint en compte el que és el fut­bol per als bra­si­lers. Dei­xar-se domi­nar per l'Equa­dor i con­ver­tir el por­ter Julio César en el millor de la cana­rinha és un delicte. Jugar amb vuit fut­bo­lis­tes molt a prop de la teva àrea i ata­car amb només dos homes espe­rant que algun dels dos s'inventi una jugada de gol perquè la resta de com­panys estan a cin­quanta metres és un insult per a tots aquells que han gau­dit durant anys i anys amb la selecció del Bra­sil. Dunga ha trans­for­mat la selecció més gran de la història del fut­bol en un equip petit que va acon­se­guir empa­tar a l'Equa­dor perquè així ho van voler els astres, per res més. I el més pre­o­cu­pant és que el mal joc del Bra­sil no és d'un par­tit. És de fa mesos i mesos, els que fa que Dunga és selec­ci­o­na­dor. Com també és pre­o­cu­pant l'estat de forma de Ronal­dinho. El bra­si­ler con­ti­nua en cai­guda lliure. Quan l'has vist fer tot el que ha fet amb el Barça, t'entren ganes de plo­rar ara que veus que només juga en cinc metres qua­drats, que no marxa de ningú ni ho intenta i que ja només ser­veix per llançar els córners. Quina llàstima que decidís dei­xar de ser fut­bo­lista. Com també és una llàstima que Dunga sigui entre­na­dor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.