L'emperador de les «favelas»

Tothom s'ha preguntat alguna vegada què faria si un dia li caiguessin uns quants milions del cel. Què canviaria en la seva vida. Quins són els luxes i els privilegis que el farien feliç. En aquest sentit, el futbol d'elit funciona com un autèntic laboratori. Futbolistes en molts casos d'origen humil que s'enriqueixen de la nit al dia, amb una nova vida exposada als excessos però també als focus de les càmeres. Un cas paradigmàtic és el d'Adriano Leite, que aquesta setmana és protagonista en la premsa internacional després de no haver-se incorporat quan tocava als entrenaments de l'Inter de Milà i d'haver-se refugiat al Brasil per uns misteriosos problemes personals. La seva progressió va ser estratosfèrica: va debutar en la lliga brasilera amb només 17 anys, al cap de pocs mesos es va estrenar amb la canarinha, de seguida va fer el salt a l'Inter i es va convertir en heroi nacional l'any 2005 en guanyar la copa Confederacions amb un equip en què també hi havia altres ídols ara caiguts en desgràcia com ara Ronaldo i Ronaldinho. Amb un físic imponent i un xut demolidor amb la cama esquerra, la seva potència el convertia en el relleu natural de Ronaldo i en un dels davanters amb més futur del futbol mundial.

Forjat, com tantes altres figures brasileres, en la pobresa més absoluta, en pocs anys va sortir de les favelas per aterrar a les discoteques més classistes de Milà. Va ser el rei –l'Emperador, com l'anomenen a Itàlia– d'un regne que no era el seu, d'un món que li era estrany, segons ha explicat ell mateix, i quan la vida dissipada, els constants conflictes amb el seu club, la pressió mediàtica i la desafortunada mort del seu pare –l'any 2004– el van conduir a la depressió, va recórrer a la nostàlgia d'aquelles favelas. L'Inter el va arribar a cedir al São Paulo perquè estigués més a prop dels seus i, aquests dies, després d'una ruptura sentimental, s'ha refugiat un altre cop amb la seva família a Villa Cruzeiro, un complex de favelas en el qual viuen 70.000 persones. Mourinho l'espera, Moratti no sap què fer amb ell, que acaba contracte el 2010. Comenten els seus coneguts que no només s'ha vist superat per l'èxit, la fama i l'hostilitat de l'entorn, sinó que el turmenta la culpa de no poder compartir amb la seva gent els privilegis que té com a futbolista. Que és feliç quan passeja pel barri, amb sabatilles i pantalons curts, fent veure que és un més, quan es diverteix en festes locals organitzades sovint per narcotraficants i altres delinqüents als quals coneix des de la infància. Tantes voltes, tants milions, tants reconeixements internacionals per acabar adonant-se que el seu imperi no és a Milà, ni a Roma, sinó a les favelas de Rio de Janeiro.