El valor de la confiança

Quan Joan Creus escrivia les seves reflexions en aquest diari ja havia expressat la seva confiança en Xavi Pascual. El seu fitxatge pel Barça li va donar l'oportunitat d'avalar amb fets les paraules escrites i, un cop Messina va dir que no i Creus va arribar al Barça, va apostar per Pascual, un entrenador que no havia guanyat ni l'Eurolliga ni l'ACB, però que havia pacificat la vida a l'equip i havia introduït alguns criteris nous. Un any després, el Barça acabarà segon en la fase regular i és l'únic representant de l'ACB en la final a quatre de l'Eurolliga, a la qual no ha accedit de qualsevol manera: en la fase regular va passar per sobre del Panathinaikòs –un dels equips que també serà a Berlín– i del Montepaschi, del Madrid en el Top-16 i del Tau en els quarts, aixecant dos cops l'eliminatòria contra un rival que li havia guanyat els set enfrontaments anteriors en competicions diferents.

Qualsevol esportista que té qualitat i potencial per destacar en un gran club necessita, per bo que sigui, passar la seva prova de foc, necessita fer aquell procés que li permet continuar prenent decisions en la seva feina sense necessitat de justificar-les. Hi ha dies que Papaloukas, Siskauskas, Smodis i Navarro fallen tirs i no passa res. També hi ha dies que s'equivoquen. I malgrat tot, no perden la confiança perquè estan legitimats fins i tot en l'error. Que Xavi Pascual ha cregut sempre en el que fa està fora de tot dubte. Que en l'eliminatòria contra el Tau va créixer com a entrenador, també. El missatge que va enviar és que el Tau va anar a remolc a la pista en tota la sèrie perquè el tècnic blaugrana va detectar quin era l'antídot per al verí mortífer que és la transició del Tau. Xavi Pascual sempre ha tingut crèdit a dins, però per a l'entorn del Barça aquesta sèrie marca un punt d'inflexió en la percepció que es té de la categoria de l'entrenador. Fins al punt que no sé què passarà demà en el partit de l'ACB a Vitòria –un matx d'efectes més mentals que classificatoris–, però aventuro que un triomf minarà la moral del Tau i una derrota normal es podrà entendre com a peixet davant una hipotètica –i lògica– final ACB entre tots dos. Si el Tau havia menjat la moral al Barça, ara són els d'Ivanovic els que preferirien no haver de jugar contra els blaugrana.

Malgrat tot, el Barça perdrà partits amb Pascual a la banqueta. Entra dins del que és possible que no guanyi cap títol aquesta temporada. I és segur que en les decisions que prendrà el tècnic hi haurà encerts, però també errades, decisions discutibles, ostracismes de mal explicar. No és dolent que les decisions d'un entrenador generin controvèrsia si té un suport ferm dins del club i s'ha guanyat el crèdit a fora. I aquest és el cas.