De l'Athletic al Mallorca

El triomf i l'èxit són moments intensos, passionals, però de vigència més o menys breu. Tot i això, el convenciment que hom té quan les coses es fan bé, és un estadi que queda i roman instal·lat a la consciència. Al Barça aquest any tot el que concerneix als aspectes més variats del club s'ha fet de manera excel·lent. Des d'un futbol enlluernador seguit arreu del món, a una bona planificació esportiva, que va des del futbol de base al Barça B i a les seccions professionals del club. S'ha lluitat per guanyar a tot arreu i s'ha fet, i s'està fent, un paper digne, amb més victòries que derrotes, que, cal recordar, també formen part de l'esport. El diumenge el triomf va ser de l'entitat en complet. El camp ple, una munió de gent amb samarretes del club, una afició vibrant alegre i joiosa i un suport sense defalliment, fins i tot després de l'últim i afortunat empat d'un exemplar Vila-real. Res a dir. Demà és el gran dia, dues aficions germanes, els clubs més històrics, les entitats que abans del franquisme dictatorial dominaven el futbol estatal en la competició més clàssica. La copa. El criteri és fàcil, han de jugar de titulars els qui ens han dut fins a la final. Pinto, Bojan... A la banqueta, de recanvi, Messi o Eto'o i qui toqui. El futbol de qualitat que assenyala una època sense retorn. D'ara endavant, fora de nosaltres criteris resultadistes, guanyar sense fer espectacle. Si s'han de fer retocs a la plantilla, primer cal mirar el planter i després, fitxar només jugadors que marquin la diferència. No s'ha de fitxar sota la pressió de la premsa, sinó seguint criteris d'absoluta professionalitat. Un graó més, el camí és llarg, però cal continuar, pas a pas, preferint un admirable professional com Touré –de qui cap diari mai n'ha fet esment en grans titulars– abans que un producte resultat de la pressió dels intermediaris futbolístics i una premsa més escandalosa que seriosa. Si es guanya, perfecte. Si no, cal continuar a Mallorca, contra un altre equip germà.