Examen per al planter

Ja tenim el retorn anunciat a toc de timbals i platerets del president rival de l'equip de Chamartín, tot i ser abans de fer les eleccions convocades. És una persona que tot el que diu és més que conegut: fer la mateixa gestió que la vegada anterior. I el resultat final d'aquell cicle també és conegut per tothom: grans èxits esportius, grans fracassos, un forat econòmic d'escàndol tapat amb jugada de tafur de constructor i abandonar el vaixell enmig de la travessia. Un equip es pot fer des del talonari, hi ha un munt d'exemples, però els que deixen empremta durant anys després dels triomfs i títols són aquells que tot el que fan és a partir dels sentiments que encarnen. Mentre el Barça jugui a fons el repte del planter, res a témer. El partit de diumenge contra el Mallorca, esbiaixat per haver anteposat els gols d'Eto'o al joc o a la victòria, ja va veure's que hi ha jugadors al planter que poden fer el salt. Per joc, classe, tècnica, qualitat i una joventut envejable. El mateix s'ha de fer contra els dos rivals amb els quals hem de jugar abans d'acabar la lliga, l'Osasuna i el Deportivo, una lliga en què tot està fet. Fer proves, veure com reaccionen aquestes promeses davant 90.000 espectadors a casa, i mirar amb lupa la reacció i la qualitat en camp contrari contra un rival doblement campió, contra el qual aniran a totes.

El Madrid es reforçarà a partir de feixos de bitllets i serà un rival més fort, però l'esquema de l'equip actual del Barça té corda per anys. Cal ajustar peces amb cracks de primer ordre, pocs, però que siguin de nivell mundial, però el coixí, la base, el fet de poder fer rotacions, el nivell per mantenir un equip competitiu per qualitat i cor s'ha de basar en el planter. Des de la porteria als jugadors d'atac.

Els èxits no són casualitat, per això cal planificar. I en el Barça, els resultats canten, mai més no pot deixar de seguir aquesta via. Aquest camí que cal seguir és el planter.