Posa-li tres estrelles

a l'alça

Rebutjar premis. Encertada i sàvia decisió de Josep Guardiola en rebutjar públicament el premi Príncep d'Astúries de l'esport. Déu estar molt necessitat aquest organisme quan toca la tecla de Guardiola, sabent la repercussió mediàtica que tindria. Ja van patinar, quan se'ls va veure el llautó el dia que el van lliurar a Fernando Alonso quan encara no havia guanyat el mundial. Pensava que n'havien après. Sembla que no.

Quina tabarra amb el triplet. Que pesats! I no perquè no sigui una delícia somiar-hi, que ho és, sinó perquè s'ha convertit en monotemàtic. Que ens agafin confessats si cau la Champions, perquè la llauna del triplet es quedarà en un no-res amb la nova cantarella: l'equip de les sis copes (el triplet més la supercopa d'Espanya, la d'Europa i la Intercontinental). Molt pesats, de veritat, molt. És com focalitzar la vista en la punta del dit en comptes de mirar on apunta, que és la gran obra. És ben cert que els títols eren necessaris i imprescindibles per donar vida eterna al futbol que ha proposat el FC Barcelona, però ja aconseguides les copes, l'important de veritat és tornar a fer un cop d'ull enrere i assaborir l'empremta de futbol que ha quedat i pregar que aquesta festa no s'aturi l'any vinent, com malauradament ja hem vist dos cops que es va tallar tanta excitació (amb Johan Cruyff i Frank Rijkaard d'entrenadors). Això sí que és destacable.

Demà arriba la fi de curs amb el partit més important de l'any. No hi ha competició en el món més espectacular i més encisadora que la Champions –ni mundials, ni eurocopes ni lligues–, i la seva final és el súmmum. Arriba el Barça a aquest final de festa per acomplir molts objectius, però n'hi ha un d'interessant: aconseguir la tercera lliga de campions. La tercera que permetria al Barça pujar un esglaó en la jerarquia d'Europa, desempallegar-se del grup d'aquells equips que n'han guanyat dues. És una qüestió numèrica, potser sense molta rellevància si ens ho mirem amb les lligues: a hores d'ara, tant és guanyar la dinovena que la vintena; calia guanyar-la i punt. Però amb la Champions és diferent. El Barça en té dues, encara que sembli que en tingui cinc o sis, com bé ho va escenificar Patrick Kluivert quan va dir que creia que l'entitat estava més llorejada. Doncs aquesta és l'oportunitat per deixar el grup dels que l'han guanyada dos cops: Porto, Benfica, Inter, Juventus i Nottingham, i assolir l'esglaó superior, on hi ha el United amb tres i ja només darrere dels més grans en aquesta competició: Madrid (9), Milan (7), Liverpool (5), Ajax (4 ) i Bayern (4). Amb tres en l'historial, el Barça ja sí que semblarà un equip gran, i dir-ho no trairà l'evidència com fins ara.

Per donar-li major alçada, què millor que el Barça comenci per comercialitzar, com fan molts clubs, la samarreta blaugrana amb les tres estrelles al costat de l'escut, signe inequívoc que aquest club, el seu escut i les seves estrelles voldran dir alguna cosa important.

de baixada

Depurar culers. L'èxit menor de l'Espanyol amb l'obtenció de la permanència no pot esborrar l'episodi de depuració que s'ha dut a terme en el futbol femení, en què la jugadora Noemí Rubio ha estat vilipendiada pel pitjor d'aquest club: les seves maneres. On vol arribar l'Espanyol? A conversos com De la Peña que han escopit en el plat del Barça? I els periodistes? Haurem de cantar gols o també serem assenyalats i expulsats?