Tres de tres

Avui es pot confirmar un tres de tres. El Barça probablement arriba a Roma cansat de tants elogis i avorrit de respondre a totes les expectatives generades, però ja saben el que han de fer. O almenys intentar-ho. Els entesos diuen que per aquests partits no cal gaire motivació. És una final. I qui la juga la vol guanyar. El club mai no ha viscut una situació com aquesta, amb la possibilitat de guanyar tres títols en una temporada, i el seu entrenador inexpert, tampoc. Pep Guardiola, malgrat la seva trajectòria, classe i intel·ligència, sempre ha manifestat que era un jugador limitat. I sempre ho ha assegurat des del convenciment de la seva capacitat. No és cap contrasentit. Era una mostra més de com és ell. Ha resolt els dubtes de molts amb treball. Amb moltes hores de dedicació. Amb confiança cap a la gent que l'envolta i cap als jugadors. I amb una proposta futbolística convincent. No ha deixat res a l'atzar. Des del primer dia ho ha demostrat confiant en els seus, un altre grapat d'inexperts que ha arrossegat de la seva experiència al filial blaugrana. Aquesta va ser la seva gran aposta professional. Entrenar després el primer equip del Barça ha estat una casualitat prevista tard o d'hora. Ara Guardiola pot somriure per sota el nas escoltant la cascada d'elogis que rep i ha rebut de conversos i no conversos amb la seva feina per saber dirigir un grup que fa quatre dies era indomable i a més està a les portes d'arrodonir una temporada exquisida. Guardiola té sensibilitat. Pel futbol, per la música o pel que sigui. I això es nota. Mai no faria un plantejament com el del Chelsea al Camp Nou. No es podria mirar al mirall l'endemà al matí. No es reconeixeria. Ha adoptat un compromís amb el club, amb els jugadors, amb els seus i amb ell mateix. És tossut, molt tossut en el que creu. Té un discurs gens barroc. Clar i molt planer. I això ho transmet al vestidor i a la graderia. I s'agraeix. I els resultats l'han acompanyat. I serà el mateix avui si guanya que el dia que deixi el primer equip del Barça i volti per la ciutat esportiva blaugrana vigilant i corregint els que comencen per acompanyar-los fins a dalt. No sé si serà tard o d'hora. Com tot, ho decidirà ell. Te aquesta sort. I aquesta personalitat. Sempre li ha agradat administrar-se el seu temps. I serà feliç lluny dels focus i les càmeres. Farà el que vulgui fer si li ho deixen fer.

Que comenci l'espectacle. És el torn, com sempre, dels jugadors. I en aquest Barça de Pep Guardiola i els seus. Ineludible. La copa d'Europa és a tocar.