DIARI DE REDACCIÓ. ] / LLUÍS SIMON
En virtut de la llei 2/1984 (article 2), sobre el dret de rectificació exercit per Marc Rich: Contràriament al que es va publicar a la pàgina 16 de la nostra edició del 17 de maig del 2009, Marc Rich no ha estat mai condemnat per cap delicte, ja sigui relacionat amb assumptes fiscals, negocis de petroli o qualsevol altra matèria. Ni Marc Rich ni cap de les seves empreses han estat propietaris ni han noliejat el petrolier Prestige, ni han estat propietaris de la càrrega d'aquest vaixell. L'antic president dels Estats Units d'Amèrica William J. Clinton va dir que va sentir l'acusació de Marc Rich injusta i que qualsevol disputa hauria de ser civil, no criminal (New York Times, 18 de febrer del 2001).
16
Mosley
Quan una negociació es trenca en les altes esferes de negocis què passa? Es treuen els draps bruts de totes les parts i com més bruts, millor. Quan trigarem a veure, doncs, en acció el vell Max amb les seves amiguetes en una festa a l'estil d'Els 120 dies de Sodoma, del seu autor de capçalera, és a dir, el marquès de Sade.
17
La veritat us farà lliures
En pocs dies dos companys de la generació de Perico Delgado, l'holandès Steven Rooks i el francès Laurent Fignon –que lluita contra un càncer– han admès que durant els anys vuitanta tothom prenia de tot per millorar el rendiment, sobretot corticoides i anabolitzants. Ara ja és tard, però s'agraeix la sinceritat i estaria bé que tots seguissin el seu exemple.
18
Facció anti-Navarro
Continua l'enfrontament, de moment pacífic, a la redacció entre l'últim partidari de Navarro, jugador que només ha estat MVP del TOP 16 de l'Eurolliga i de la final de l'ACB, i una secta destructiva que fa anys que pretén considerar-lo un Galilea qualsevol. Nou mesos sense ell i la secció gairebé s'autodestrueix.
19
Tele 5 respira
El conseller delegat de la cadena ja ha plantat al seu despatx el pòster de Cristiano Ronaldo, l'home que ha de salvar la cadena de Berlusconi de la ruïna absoluta. La nit de Madrid és la més llarga, alcohòlica i plena de bagasses de tot el món. La combinació entre els dos factors és absolutament inflamable, ideal per a la cocció d'un programa setmanal que trenqui la graella.
20
L'Iran i Macondo
Això de l'Iran em recorda el llegendari episodi de les primeres eleccions democràtiques a Macondo (Cien Años de Soledad, de Gabriel García Márquez). En acabar la consulta, «que tothom exerceix en plena llibertat», el governador conservador Apolinar Mascote, obre a la nit davant del seu gendre, Aureliano Buendía, les urnes, i canvia la majoria dels vots corresponents als liberals –en deixa uns quants perquè no hi hagi reclamacions– abans d'enviar-les cap a la capital. És el presagi d'una cruenta guerra civil que durarà generacions.
21
Copa de les Confederacions
És ara quan m'adono de la importància del Gamper, un torneig a l'alçada de la Champions si el posem al costat del pantomima més gran mai organitzada per una federació internacional.
22
Caja Madrid
Mentre la caixa d'Esperanza Aguirre inunda de milions el Real Madrid altres equips de la comunitat s'ofeguen. L'últim exemple, l'Alcobendas de Rafael Guijosa, que ha llançat un SOS desesperat per evitar el descens de l'Asobal per problemes econòmics.
23
Jugadors sobrevalorats
El primer de tots, Ribéry. Henry, jugant d'extrem, ha fet el doble de gols, i Messi, el triple! El segon, Mascherano. Amb Touré, Busquets i Keita aquest jugador és sobrer. L'únic migcampista que està a l'alçada tècnica que exigeix el Barça és Cesc Fàbregas.