Nova llar, nova vida

Per als socis i aficionats que ahir van ser a l'estadi de Cornellà-el Prat, l'experiència va ser semblant a la d'aquelles parelles de joves que després d'anys de viure a pisos de lloguer de protecció oficial, per fi entren al seu pis en propietat. Aquell pis pel qual han estat estalviant i treballant fort durant anys. Els primers dies són estranys, ja que toca adaptar-se a les noves mides, les noves vistes, els nous hàbits. Però són sensacions precioses, ja que són conscients que és la seva llar. Per a l'Espanyol comença una nova època, una nova vida a un estadi que tapa el buit que va deixar el vell Sarrià. Ahir, els nous fitxatges van oferir una bona imatge. Van deixar-se la pell sobre la gespa jugadors formats a la casa. I l'aspecte a les grades va ser aquell que s'ha vist els darrers anys a Montjuïc, el de la passió d'una afició que confia que el nou espai físic també comporti un futur sense gols de Coro en el darrer minut per evitar baixar i amb més finals, ja siguin de copa o de competició europea. Ara toca, doncs, la unió social. Veure si els moviments accionarials porten la pau i el club cap a noves fites, cap al creixement positiu. Cap a les rialles d'una afició acostumada a patir.