LA CONTRACRÒNICA
PEP RIERA
La il·lusió, el joc... i els gols que vindran
El Gamper seria només una festa si no fos perquè a vegades és més que una festa. El primer Gamper després de la millor temporada de la història va estar precedit d'una assemblea que ja l'hauria volgut el comitè central del partit comunista de Bulgària dels temps del teló d'acer: assentiment absolut i, a més a més, acompanyat d'aplaudiments. I després, la presentació de la plantilla, que per definició és el més semblant a una exhibició corporativa d'una gran empresa. En aquesta mena d'actes se sol presumir de resultats, de compromís, d'orgull col·lectiu i s'exageren totes les virtuts possibles alhora que es posa una cortina davant les coses que no serveixen precisament per presumir. Se solen utilitzen lemes tòpics, i són més anunci fet a mida de qui el paga que un reflex real de la societat en qüestió. Però, caram, aquest Barça utilitza aquests lemes tòpics i resulta que sonen a veritat i fins i tot emocionen sincerament el personal, que en el cas del club blaugrana són tots els socis. El vídeo previ a la presentació de l'equip que es va projectar a les pantalles i sobre la gespa mateix del Camp Nou va ser excel·lent, perquè les imatges escollides eren de veritat i tots els lemes estaven ben aplicats perquè responien a la realitat: il·lusió, compromís, unió, treball, triomf...! El Barça de Guardiola, ni més ni menys. El somni ideal del culer, la realitat d'un Camp Nou ple, festiu i il·lusionat. I en la presentació individual de l'equip, els més aclamats, en la mateixa dimensió sonora i emotiva, van ser Iniesta, Xavi i Messi. I Guardiola, després: «Salut i sort, i benvinguts!» També Ibrahimovic, la gran novetat. Però ben situat en el lloc que li correspon dins el més important: l'equip. La presentació d'ahir va transmetre sensació d'equip per sobre de qualsevol individu i de qualsevol altra cosa. Primer, l'equip. Després, a l'hora del partit, ja podria ser l'hora d'Ibrahimovic. Però seria després. I per sobre de tot, gràcies a l'equip abans que res.
Guardiola va preparar una posada en escena per explicar coses. Primer va fer jugar la lleva del biberó de la plantilla per explicar que aquests nois no estan encara preparats per guanyar sols la copa d'Europa però si per jugar en el Barça quan faci falta. O sigui, per jugar a futbol, el que se'n diu jugar a futbol. I no el que fa el Manchester City, que no necessita futbolistes sinó atletes disciplinats. En la segona part Guardiola volia explicar què pot ser l'equip de l'any passat amb Ibrahimovic. Sense el disc dur que integren Xavi i Iniesta, però. De tots en depèn el joc, però de l'argentí i el suec en depèn el resultat. Per això ahir va ser 0-1. Però hi ha il·lusió i joc; els gols ja arribaran.