Que vagin fent lloc

De tan ensumada com la teníem, de tan fàcil com era intuir-la, que l'espera ha semblat fer-se eterna. I no podia ser-ho, si tot just fa quatre dies que en Pol passeja simpatia i talent per aquests circuits de Déu. No, la seva primera victòria li arriba molt més aviat del que la majoria de mortals podrà somiar mai aconseguir i el converteix en l'últim exemple de precocitat en l'esport d'elit. De passada, torna a posar de manifest les excel·lències del treball de base que es fa en aquest país des de fa molts anys i que ha aportat tants i tan bons pilots en la categoria reina. En Pol hauria de ser el pròxim, i l'únic dubte és saber quan trigarà i què haurà aconseguit pel camí. Es una qüestió de sensacions, d'intuïció, d'aquell no sé què que fa especials alguns tipus i que en ell es percep a primer cop d'ull.

Aquesta victòria mereixeria planes i planes, però la realitat del mundial, l'autèntica preocupació a dia d'avui, és la falta de manillars disponibles per la temporada vinent. La crisi, el reglament, els patrocinadors, quin en sigui el motiu és irrellevant. El que no sembla aguantar-se per enlloc és que una categoria anomenada reina pugui jubilar prematurament pilots que encara no han arribat a la plenitud. Vam dir que creuàvem els dits, Toni, i encara els hi tenim. No fos que la partida de pòquer que estan jugant alguns acabi esquinçant del tot una corda cada dia més desfilada.