Que fracassi Florentino

És bo per al futbol poder parlar d'un triplet aconseguit amb una gran majoria de jugadors del planter. Darrere de tot això hi ha una filosofia, una visió determinada d'entendre el futbol i de l'esport, l'estil del Barça, formació i educació. Així ho han reconegut des de futbolistes com ara Rooney, Kaká i Fernando Torres, a entrenadors com ara Wenger, Domenech i Maradona, i també la premsa d'arreu del món. Tots han reflectit la idea que el Barça educa i forma jugadors per tenir els cracks més grans, i ara, gràcies a aquesta pedagogia futbolística, els brillants més grans del món són de la plantilla del Barça. L'èxit és a la vista de tothom. Uns triomfs que són la causa de la bogeria de milions i milions, veritable escarni davant tanta crisi i tant deute intern. Aquest temor és el que ha provocat la frenètica febre de fitxatges a preu d'or de Pérez, Florentino Pérez. La por de veure un aital Barça guanyant la final de la Champions a Chamartín la temporada vinent. Al costat d'on hi ha la delegació de la Generalitat a Madrid –per cert, ara muda com una tàpia–, hi ha una botiga de records. És a la vorera contrària d'on hi ha el Museo del Prado i de la Cibeles i Correus. A l'aparador de la botiga, al final de juny, hi havia quatre maniquís i els dos de davant, amb la samarreta del Barça, tapaven els dos de darrere, amb la del Madrid. La imatge era impagable. Al cor de Madrid, al seu lloc més turístic i cosmopolita, el Museo del Prado, enaltit a costelles de tots, per cert, l'evidència del Barça era excessiva. És pel bé del futbol que seria bo que el projecte de Florentino fracassés. La lliçó seria que no tot es pot comprar amb diners, per a més inri d'origen incert provinents de fosques operacions urbanístiques antisocials i especulatives. Darrere del suport financer de Banco Santander i Caja Madrid, amb tant deute del Madrid, hi ha el solar del Bernabéu? Com diu Andrés Iniesta, si els diners ho fossin tot, l'encant del misteri es perdria.