DE TOT I RES

SANTI CARRERAS

Respecte

No hi ha solució. És com la cançó de l'enfadós malgrat el que es veu i pateix cada cap de setmana. Hi ha massa contundència en accions que s'acosten a la violència als camps de futbol. Tenim referències del que passa a primera o segona divisió i, en canvi, sabem ben poc de les altres categories fins a arribar al futbol de base. Segurament passa el mateix i a la mútua de futbolistes no els falta feina. Es copien conductes i actituds. Malauradament, les negatives. No se sanciona com cal. Es passen per alt accions barroeres cada setmana com si res. Són accions que allunyen uns quants dies de la seva practica habitual més d'un esportista. S'admeten els errors, però no s'haurien d'acceptar les actituds de negligència. Es perjudica molts esportistes. Si no en saben prou o els supera l'esdeveniment, els àrbitres haurien de tenir el suport necessari per sancionar tot allò que està al marge del reglament i els passa per alt. Ajudarien l'espectacle i el farien més creïble. I ells serien més respectats i respectables. Arbitrar no és fàcil, però els col·legiats haurien de saber que els protagonistes han de tenir un entorn satisfactori per treballar i els esportistes fugir del teatre que els fa perdre credibilitat. Hi casos concrets que es veuen cada setmana. I fan mal als ulls. Podríem posar alguns exemples. Per proximitat i vist el que es va veure a Màlaga, parlem de Messi. Messi parla poc. Ja ho sabem. És un home de poques paraules. Dins i fora del terreny de joc. Amb la pilota als peus, però, ja és una altra cosa. També és veritat que té un altre llenguatge. Sovint molt diferent al de la resta. És discret. Silenciós. Fa la seva feina com si res i rep patacades a dojo. Poques vegades reclama contra l'àrbitre. Ho podria fer. No cal demanar una protecció especial per a ell i per a d'altres que conviden a veure un partit de futbol, però avorreix una dinàmica destructiva i encara més malintencionada que talla qualsevol espurna d'espectacle. Ara per ara es maltracta els que tracten la pilota amb respecte. És el món a l'inrevés. Ho veiem cada cap de setmana, però no només aquests jugadors en són víctimes. N'hi ha per a tothom. Amb el potencial físic dels futbolistes d'avui i el contacte que comporta aquest esport és estrany que les lesions no augmentin si es permet viure al marge del reglament. Expliquen que els jugadors del Barça tenen la consigna de no queixar-se, que això és de perdedors, però algú ho hauria d'aturar. Per respecte. Als professionals i als aficionats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.