Auditoria de seguretat per a l'equip

Aquesta potser serà la vegada que aquesta contracrònica serà veritablement la cara oposada de la crònica futbolística, ja que tractarà principalment del revers tenebrós del que és el Barça a hores d'ara: l'ètica de Guardiola i el fang de la directiva.

Tot continua segons el pla previst: l'equip continua guanyant i l'afer de l'espionatge s'està enterrant de mica en mica, aquesta vegada públicament, després d'haver-ho fet secretament a l'abril. És l'avantatge de tenir Guardiola d'entrenador, que als despatxos pots fer el que vulguis. Això es pensen. L'espionatge no tindrà conseqüències immediates, sembla. Ja arribarà, però, el dia que l'afer perseguirà els implicats. Mentrestant, qui partits guanya, fuig endavant. Bé s'ha d'aclarir que qui guanya els partits són Guardiola i l'equip, i qui fuig endavant, Laporta i els seus sequaços, que, com diu el diccionari, són els que «segueixen l'opinió, el partit o la doctrina d'un altre». Uns ho són de grat, uns altres per força. Res de nou. I tothom sap qui és aquest «altre». El que des del 2003 imposa la seva voluntat, a costa d'anar perdent llast. En aquesta crisi de l'espionatge, que res té a veure amb la seguretat de ningú, no caurà ningú perquè, pel que queda, s'aferraran tots a la mamella; uns sense escrúpols, altres sense dignitat. Èticament disminuïts tots.

Molts creuen que la candidatura continuista és un afer de la directiva. No, que no s'enganyin, és un afer personal de Laporta. Ja estaria resolt i no haurien calgut «auditories de seguretat» si s'hagués aplicat el sistema que Laporta usava per fer valer la seva voluntat: «Votem!» Quan Sandro Rosell i altres directius discrepaven d'algunes qüestions quan encara eren directius, Laporta no era partidari d'allargar els debats ni els arguments: «Votem!», ordenava. Sabia el resultat, que es va repetir en els temes polèmics fins que els quatre discrepants van plegar: 13-4. Laporta sap ara que votant no pot resoldre la seva successió dins la junta, perquè perdria: 14-4?, 13-5? Guanyaria Ferrer i la seva opció A, Sala i Martín, i la B, Godall, quedarien descartades. Necessita temps, perquè els esdeveniments interns, més o menys planejats, li vagin a favor. Si aquesta crisi es tanca sense estrèpit, ja tindrà pràcticament desactivats els aspirants que ell no vol, i temps per posar-hi el seu successor. L'anomenada candidatura continuista no és la continuïtat de les persones que l'acompanyen ara, és únicament el candidat que vulgui Laporta, i els comparses que s'hi apuntin. Acostumat a sobreviure a les crisis, fins i tot fent-se el mort, Laporta es considera invulnerable. L'única invulnerabilitat que té, però, és la feina de Guardiola. L'estabilitat del club no depèn de les maniobres d'Oliver, depèn de l'ètica de Guardiola. I encara que el president va atribuir edulcoradament i entusiàsticament els èxits al director general, no hi ha cap soci prou cec per no veure que ja fa més d'un any que el timó el porta l'entrenador. Oliver es dedica a altres afers.

Déu no ho vulgui, però si l'equip comença a ensopegar, pel motiu que sigui, hi haurà una crisi social de tres parells de collons, amb perdó. Perquè això de les punyalades als despatxos que ara importa tan poc als socis, que només volen bons resultats i títols, es convertirà en una qüestió de vida o mort, com s'hi va convertir la simple frase «!al loro, que no estamos tan mal!». Guardiola pilota l'equip amb els seus cinc sentits, però el seu sisè sentit no l'enganya quan s'adona que li han tornat a posar tota la pressió a sobre. La temporada passada, perquè l'equip havia de ressuscitar tant sí com no després de la moció de censura i el trencament de la directiva. I aquesta, que havia de ser tranquil·la, s'ha tornat a convertir en un polvorí que s'encendrà o no depenent dels resultats. Encara que Guardiola es limiti a fer la seva feina amb l'equip, el que estarà fent és mantenir l'estabilitat del club. Però que ningú dubti que situacions com aquesta poden tenir a veure amb la decisió de renovar o no.

La inestabilitat va amb Laporta. No es conforma a deixar el club com el president amb el millor palmarès, necessita deixar-hi la seva llavor explosiva fins i tot més enllà del seu mandat. El continuisme serà laportisme o no serà. I els vicepresidents que no ho vulguin entendre així, viuran un calvari intern des d'ara fins a les eleccions i un calvari públic si acaben presentant-s'hi. Ben mirat, no hi pot haver un llegat més fidel al tarannà de Laporta: uns quants trofeus i una bomba al costat. Mentrestant, per arribar final de temporada, el millor servei que podria fer el director general al club seria encarregar una auditoria de seguretat per protegir l'equip de la seva pròpia directiva.

Fi de la crònica des del revers tenebrós. A la cara positiva, la millor notícia és que no hi ha novetat. Amb esforç, l'ètica i l'estètica estan en bones mans. Dissabte, si la directiva no ho impedeix, tornarem a parlar de l'equip.