Sandro Rosell

Fa bé Sandro Rosell de comptar amb els dits d'una mà les seves aparicions públiques i les informacions periodístiques pel que fa a les seves intencions electorals. S'ha d'anar ensenyant les cartes en forma de propostes i noms, per donar a conèixer que darrere de Rosell hi ha un candidat solvent i competent, un equip i una candidatura amb un projecte clar.

Sempre he pensat que, pel bé del Barça, després de l'etapa de Joan Laporta ha d'arribar el cicle de Sandro Rosell, perquè al FC Barcelona li convé una regeneració ètica. Si Pep Guardiola és el màxim garant de l'estabilitat esportiva del club aportant coneixement, sentit comú i un comportament exemplar, no es pot dir el mateix ni de l'actual president ni de la seva junta directiva. Tot l'enrenou de l'espionatge és l'últim episodi lamentable que ens han ofert els directius actuals.

El que de moment ha transcendit pel que fa a les propostes electorals fan molt bona pinta; tant el codi deontològic com la regeneració democràtica o la creació d'un senat de notables són plantejaments absolutament coherents i necessaris. També és una proposta encertadíssima donar plens poders a Pep Guardiola per dirigir la totalitat de l'àrea futbolística del club, inclòs el futbol de base.

Els dos presidents més presidencialistes que ha tingut mai el Barça han estat Josep Lluís Núñez i Joan Laporta. Curiós, no? Amb una diferència, Núñez era enemic acèrrim de Cruyff, i Laporta fa gairebé tot el que li ha aconsellat l'amic Johan. Penso que cal mantenir allunyat Johan Cruyff de les decisions estratègiques que prengui el club. Sort que ara l'holandès estarà entretingut amb la joguina de la selecció catalana.

Laporta no ha sabut fer un equip unit i cohesionat al voltant d'un projecte. Ell, més que directius, vol ajudants o subalterns fidels a la seva idea. Si no combregues amb la seva opinió o directament discrepes no tens cap possibilitat. Sembla que Sandro Rosell és més d'equip, de compartir projecte i de buscar consensos. No el veig baixant-se els pantalons en un aeroport ni dient allò tan repetit d'«Al loro, que no estamos tan mal...» Jo crec que Rosell sempre es reconeixerà a ell mateix. No sé finalment quants candidats sortiran de l'actual junta directiva per substituir Joan Laporta, però em torno a refermar que Rosell és una garantia de projecte, de serietat, d'ètica, de coneixement i de competència més que suficient per afirmar que serà molt difícil trobar un altre candidat més ben preparat que ell.