Sense salvador de la pàtria

Abans que algú el vulgui convertir en una mena de timbaler del Bruc versió castellana, capaç d'aturar, tot sol, un exèrcit de barcelonistes, Cristiano Ronaldo s'ha afanyat a deixar clar que ell no és cap salvador de la pàtria. En un atac de sinceritat i realisme, el futbolista més valorat per l'entorn del Madrid s'ha volgut espolsar la responsabilitat que, de mica en mica, li estava caient a sobre. És habitual que quan un equip va pel camí d'estimbar-se, els jugadors lesionats es transformin per a molts aficionats en la Mare de Déu de Lorda.

Ronaldo és un dels millors davanters del món, té la velocitat i el desequilibri que ara mateix ningú no té al Madrid i, a més, ha demostrat una facilitat tremenda per fer gols. Ara bé, malgrat que la seva qualitat és i serà indiscutible, pensar que tots els mals del Madrid s'arreglaran amb el retorn de Ronaldo és viure en la inòpia. L'equip està construït per un president que no entén de futbol, l'entrenador té un estil de joc i molts dels seus futbolistes en tenen un altre i, a sobre, alguna vaca sagrada va engegant a prendre pel sac el tècnic com si el vestidor del Madrid fos una discoteca de Lloret.

No sé quan durarà Pellegrini a la banqueta, però, passi el que passi, ja ha perdut la batalla de la credibilitat. Un projecte pensat per fer ombra al Barça des del primer moment, una plantilla parida amb la intenció de guanyar-ho tot (com si fos tan fàcil) ja pateix els mateixos mals que van podrir el primer projecte galàctic. Segurament, Cristiano Ronaldo és molt conscient dels mals del seu equip i sap que per molt bo que sigui, un futbolista sol no pot arreglar un nyap d'aquestes dimensions. Continuo pensant que guanyaran molts partits, perquè tenen grans jugadors, però per tenir possibilitats (si n'arriben a tenir) de guanyar alguna cosa important hauran de patir com vedells. Amb o sense Cristiano Ronaldo.