Lance, mestre de cerimònies

La victòria de Mark Cavendish a La Grande-Motte estava cantada, sobretot després de comprovar la superioritat del britànic el dia abans a Brinhòlas i l'eficàcia del seu equip, el Columbia-HTC a l'hora de conduir el pilot en els quilòmetres finals. El més rellevant que va passar, però, no va ser la imatge del petit esprintador celebrant amb una trucada imaginària –publicitat gens encoberta– el seu segon triomf, sinó la maniobra que va situar Lance Armstrong al tercer lloc de la general a costa dels seus companys Contador, Leipheimer i Klöden.

Els 30 quilòmetres finals van valer per tota la jornada. Abans, l'únic incident que havia pertorbat la calma estiuenca del grup va ser l'escapada dels modestos Domoulin (Cofidis), Bouet (Agritubel), Pérez (Euskaltel) i De Kort (Skil). Van arribar a tenir gairebé 13 minuts de diferència a mitja etapa, però la computadora del Columbia es va posar en marxa just a temps per calcular la velocitat necessària per reduir el temps a zero amb un marge prudencial d'espai abans de l'arribada.

En el moment que s'havia de caçar els quatre aventurers, fet pols per la calor i l'esforç, va succeir l'inesperat. El vent bufava amb força i la locomotora del Columbia, descontrolada pel ritme infernal de Tony Martin –vuitè a Mònaco–, i de dos campions mundials de contrarellotge, Michael Rogers i Bert Grabsh, va partir el pilot. Al vagó del davant s'hi va enganxar qui va poder. El líder, Cancellara, que en aquest terreny va sense cadenes, i Armstrong, el més llest de la classe, van pujar-hi. L'Astana també hi va col·locar dues perles: Iaroslav Popovitx i Haimar Zubeldia. El grup, d'uns 30 corredors, va agafar ràpidament uns 20 segons de diferència, però la presència d'Armstrong el condemnava, ja que el pilot s'organitzava per una persecució sense treva durant 25 quilòmetres. Les llebres del Columbia no cedien, però estaven massa sols. Així, a uns 15 quilòmetres de l'arribada Armstrong va fer un gest amb els dits a Popovitx i Zubeldia perquè s'afegissin a la festa.

Mentrestant, el presumpte líder de l'equip, Alberto Contador, s'ho havia de mirar des del darrere conscient que el nord-americà estava exercint de vertader mestre de cerimònies. L'error li costaria 41 segons a la meta, el segon lloc en la general i, a més, reobre el debat de qui porta els pantalons a ca l'Astana.