«Si hagués guanyat Farga ara no estaríem així»

—Entén que hi hagi àrbi­tres que ara dema­nin elec­ci­ons igual que vau fer vosal­tres el 2006 quan Roche va impo­sar Ochoa Díez?

—«Ho entenc per­fec­ta­ment i hi estic ple­na­ment d'acord, però ara mateix la llei no ho per­met. Sí que es podria fer una con­sulta, però vist el resul­tat de la que es va fer el 2006, que no estava regu­lada, que no hi havia dret a recurs, per mi, aquesta no és una solució. La solució és can­viar la llei de l'esport i que cada comitè, d'entre­na­dors i d'àrbi­tres, pugui esco­llir el seu pre­si­dent. I aquesta és una con­dició que vaig posar a Casals per accep­tar el càrrec. Sé que és un tema polític, però si haguéssim començat fa tres anys ara hi estaríem més a prop.»

—Per què el col·lec­tiu arbi­tral està tan divi­dit? Pot­ser sem­pre ho ha estat, però des del 2006 s'ha posat més en evidència, no?

—«És cert que fins al 2006, quan Fran­cesc Casa­ju­ana Rifà va ser des­tituït, que no hi havia hagut cap revolta arbi­tral. Casa­ju­ana havia estat l'últim pre­si­dent del CTA esco­llit a les urnes, i durant 14 anys va ser rati­fi­cat per tots els pre­si­dents de la FCF sense objec­ci­ons. El 2006 Jordi Roche es va reu­nir amb alguns àrbi­tres i ens va dir que no pen­sava fer cap canvi en el CTA perquè el comitè fun­ci­o­nava i no calia tocar-lo...»

—I lla­vors, què va pas­sar?

—«Doncs que en 24 hores va can­viar tot, i Roche va fer fora Casa­ju­ana quasi com si fos un delinqüent. Allò ens va fer que alguns ens rebel·léssim, més que pel relleu de pre­si­dent en si, per les mane­res. A par­tir d'aquell moment, un grup d'àrbi­tres ens vam anar reu­nint fins que vam acon­se­guir que Roche fes una con­sulta vin­cu­lant, tot i que al final ens va fer la sen­sació que es van fer unes elec­ci­ons a mida dels que mana­ven.»

—I per què sem­bla que tota l'opo­sició ha accep­tat la victòria de Casals, i l'únic foc és el dels àrbi­tres? Serà feina seva apa­gar-lo?

—«Els àrbi­tres no hem de ser par­ti­dis­tes, i en aques­tes elec­ci­ons alguns han pres par­tit per una can­di­da­tura, cosa que no crec que hau­ria d'haver pas­sat. I, segu­ra­ment, si hagués gua­nyat Jesús Farga ara no estaríem així, però vaja. Com tu dius, si s'ha encès un foc, ja s'apa­garà.»

—Farà molts can­vis de dele­gats?

—«El que tinc molt clar, i ja he començat a fer, és tru­car-los a tots i par­lar amb ells, i vull que sen­tin de la meva boca que si volen con­ti­nuar tre­ba­llant a les seves dele­ga­ci­ons que ho facin, qui millor coneix el ter­ri­tori són ells. Si no hi volen con­ti­nuar per amis­tat o fide­li­tat a Ochoa Díez, ho entenc, però s'ha de des­men­tir coses que ja cor­ren: qui vul­gui con­ti­nuar podrà fer-ho, i no can­viaré les tari­fes a la baixa.»

—Téllez Sánchez seguirà?

—«En la junta direc­tiva no, perquè s'ha reno­vat sen­cera, però tot­hom que vul­gui col·labo­rar amb el CTA podrà fer-ho. Ni el comitè és casa meva, ni jo tinc ene­mics.»

—Què creu que ha fet bé Ochoa Díez en aquests tres anys, i què li agra­da­ria can­viar?

—«El que ha fet bé és tota la moder­nit­zació informàtica, pot­ser arros­se­gat per la infor­ma­tit­zació que s'ha fet a la FCF. El que no s'ha fet tan bé és l'ascens d'àrbi­tres a cate­go­ria esta­tal. Hem pas­sat de tenir dotze àrbi­tres a segona B a tenir-ne ara només set, i que la majo­ria no arri­bin a la nota mínima, i això no ens ho podem per­me­tre.»