15 anys de llegenda

“Era la pri­mera vegada que anava con­vo­cat amb el pri­mer equip per jugar un par­tit ofi­cial. No estava nerviós, però tenia certa inqui­e­tud per si Joan Mon­tes em faria jugar. La pro­cessó anava per dins.” Així recorda Juan Car­los Navarro a la web del Barça l'estrena ofi­cial en el pri­mer equip, el 23 de novem­bre del 1997; diven­dres farà 15 anys. Va ser con­tra el Gra­nada, i al Palau (99-75). En 10:43, va ser capaç de fer 10 punts, 2 rebots i rebre 5 fal­tes. .

Des d'aquell dia, l'escorta de Sant Feliu de Llo­bre­gat ha tei­xit una tra­jectòria espor­tiva que el situen com el juga­dor més impor­tant de la història de la secció. Ningú dubta que el dia que ple­gui, el dor­sal 11 serà reti­rat. De moment, als 32 anys, no té cap intenció de ple­gar: “Espero més títols en el futur. Em que­den anys de con­tracte i a mi m'agra­da­ria seguir en la línia dels èxits dels últims anys.” Al Barça ho ha gua­nyat tot, també els guar­dons més des­ta­cats a nivell indi­vi­dual: els MVP's de la final a qua­tre, de la fase regu­lar de l'Euro­lliga i l'ACB i també de la final de l'ACB. “De moments, n'hi ha molts. A l'estiu va fer 20 tem­po­ra­des que vaig entrar al club. La pri­mera Euro­lliga és dels millors, però la de París, el 2010, la con­si­dero més meva. I em van esco­llir MVP”, recorda.

Del curs que va estar fora del Barça, als Grizz­lies, en guarda un bon record, si bé no por­tava bé el fet de “no gua­nyar”: “Va ser una gran experiència i en vaig apren­dre molt. Vaig tenir pro­pos­tes per que­dar-me a l'NBA, però quan va arri­bar la pro­posta del Barça, no m'ho vaig pen­sar ni un ins­tant. Volia tor­nar.”

L'efemèride és diven­dres, però el Barça apro­fi­tarà el par­tit d'Euro­lliga de demà al Palau con­tra el Lie­tu­vos lituà per fer-li un reco­nei­xe­ment .