Amb el cor glaçat
Messi pren mal en l'ocasió més clara per marcar el gol que l'hauria fet igualar el rècord de Müller, però tot queda en un ensurt
Vilanova va fer un equip ple de joves del planter i va deixar l'argentí a la banqueta
BARÇA: Pinto, Montoya, Puyol, Adriano (Piqué, 65'), Planas, Song, Sergi Roberto, Thiago, Tello (Deulofeu, 77'), Rafinha (Messi, 57') i Villa.
BENFICA: Artur, Maxi Pereira, Luisão, Garay, Melgarejo; Matic, André Gomes; Ola John, Lima (Cardozo, 73'), Nolito (Bruno César, 62'), Rodrigo (André Almeida, 73').
Empat sense gols entre el Barça i el Benfica en un partit en què el resultat va començar sent relativament important i va acabar sent el menys important. Messi, que havia de ser el gran protagonista, igualant o convertint-se en el futbolista que més gols ha fet en un any natural, va haver de sortir del camp en llitera i va posar l'ai al cor a l'afició blaugrana. L'argentí que, segons les primeres exploracions, no sembla que tingui una lesió greu, va jugar només l'última mitja hora i, abans de caure lesionat, va fer recular un Benfica agosarat i dominador.
La nit no convidava gens a anar a l'estadi. Pel fred, pel vent i també perquè el Barça tenia la classificació a la butxaca des de la victòria al camp de l'Spartak de Moscou de fa dues setmanes. Per si no n'hi hagués prou, els quatre dies de pont de ben segur que tampoc van ajudar a estimular la culerada. Malgrat tot, 50.659 valents es van aplegar per veure in situ el darrer partit de la lligueta de la Champions entre el FC Barcelona i el Benfica de Lisboa.
Tito, que va deixar Messi a la banqueta, tampoc no va col·laborar a convèncer els indecisos d'última hora. De ben segur que més d'un aficionat culer va girar cua en saber que l'argentí no era titular el dia en què, segons les portades de tots els diaris, havia de batre el rècord de Gerd Müller. Això sí, l'entrenador de Bellcaire d'Empordà va tornar a demostrar que al Barça es confia en la gent del planter des del primer minut. Per això en l'alineació que va escriure ahir a la pissarra del vestidor es podia llegir el nom de quatre jugadors del filial: Sergi Roberto, Tello –que ja estan en la dinàmica del primer equip–, Planas i Rafinha.
El Benfica dominava i arribava amb perill. El Barça, massa minimitzat, no trobava el camí per arribar al seu joc habitual. Poca cosa, a banda dels rampells de genialitat de Rafinha, protagonista de l'única ocasió blaugrana del primer temps, en rematar una centrada de Tello que va obligar Garay a refusar damunt la ratlla.
Que surti Messi
No és estrany, doncs, que en el descans se sentissin crits reclamant la presència de Messi a la gespa. Vilanova, que tenia clar que faria jugar la seva estrella en la segona part, va trigar un quart d'hora a fer-lo entrar. Una estona que el Benfica tampoc no va aprofitar per avançar-se. Amb Messi, però, el Barça es va començar a endreçar i, tot i que no va tenir ocasions clares, es va treure de sobre el domini del Benfica. L'argentí, que va desplaçar David Villa a la banda dreta, va provocar que els portuguesos fessin una passa enrere.
L'entrada de Gerard Piqué al lloc d'Adriano va acabar de posar les coses a lloc. El Barça era més el Barça i tot es posava a favor perquè arribés el moment més esperat de la nit: el del gol de Messi, que havia d'igualar-lo al futbolista que més n'ha marcat en un any natural (85). L'hauria pogut fer en dos llançaments de falta, però, sobretot, en una acció en què va quedar tot sol davant d'Artur, quan faltaven sis minuts per al final. Piqué va bombar amb precisió una passada llarga que el 10 blaugrana va recollir abans de topar amb el porter i provar el xut. Una d'aquelles jugades en què no falla mai. Aquest cop, però, la pilota no va acabar a la xarxa i, el que és pitjor, Messi va quedar plegat a terra, fregant-se el genoll.
Silenci sepulcral a l'estadi. Ningú es va moure de la cadira. No hi va haver rebombori a la graderia ni quan el fogós Gerard Deulofeu, a qui Tito havia fet sortir en el tram final del partit, va protagonitzar dues aventures en atac que van morir a la defensa del Benfica i van deixar Villa amb un pam de nas, demanant la pilota. Res no era més important que saber què havia passat amb Messi. No importaven ni el resultat, ni el Benfica. Només Messi.
“Té un cop a la cara externa del genoll, se li han de fer més proves”, va explicar José Manuel Lázaro, membre del departament de premsa del FC Barcelona. Unes proves que, per sort, van confirmar que només es tracta d'un cop.
