Continua la festa
Els carrers de Barcelona, les grans ciutats del Vallès Occidental i Manresa acomiaden el pilot amb grans aglomeracions en una jornada amb moltes senyeres als vorals i les voreres
El pas de la caravana i els corredors per moltes localitats catalanes va continuar aplegant ahir milers i milers de persones als vorals de les carreteres. Les comarques del Vallès Occidental, el Bages, el Solsonès i l'Alt Urgell van tenir l'oportunitat gairebé única de presenciar aquest esdeveniment, com el dia abans havia tingut la zona de la costa. Els llocs on es va concentrar més gent i, sobretot, més senyeres –un altre cop es van veure moltes estelades– van ser als grans nuclis urbans, sobretot Sant Cugat, Rubí, Terrassa, Manresa, Cardona i Solsona. A la Seu d'Urgell, gràcies a la seva proximitat amb els Pirineus, el Tour ja havia arribat dues vegades, el 1968 i el 1974.
Lògicament, durant el passeig neutralitzat de nou quilòmetres que els ciclistes van fer per alguns dels carrers més simbòlics de Barcelona, l'escalfor de la gent va ser tant o més gran que la del dia abans. Hi havia un avantatge, aquest cop no hi va caure ni una gota.
Els aficionats més experts, els clubs de ciclistes, les penyes cicloturistes i els més valents van aventurar-se a pujar als diversos ports que hi havia en el trajecte per presenciar l'etapa. Un dels punts que més ciclistes aficionats va reunir va ser el coll de Serra-seca, de primera categoria. Els que hi van voler pujar van haver de fer camí de bon matí per trobar el lloc més adequat. Als pobles més petits la gent també va sortir al carrer a esperar amb paciència el pilot. Molts se sorprenien de l'enorme diferència que duien els nou escapats –una dotzena de minuts cap a la zona d'Organyà i els Hostalets– respecte del gran pilot.
Andorra vibra.