La història en menys de tres metres

A part d'haver guanyat vuit majors, Tom Watson ha deixat per a la posteritat alguna frase cèlebre. Un dia li van preguntar com havia après a guanyar: «Vaig aprendre a guanyar, perdent.» Ahir va demostrar per què. Ho havia fet tot per guanyar i va perdre. A vegades els jugadors arriben a un punt que només guanyant poden millorar el que fan. Watson ho va aprendre aviat. El 1975 ja havia guanyat el seu primer obert Britànic però tenia fama de gran jugador que no acabava de saber guanyar, closing the deal. No com l'arrauxat Nicklaus. El 1977 en el Masters es va acabar aquesta fama, quan va superar els intents d'intimidació de l'Ós daurat i va fer un birdie decisiu en el 17 al mateix temps que el seu rival feia un bogey en el 18. El duel es va repetir amb el mateix resultat mesos després en el British, a Turnberry. Aquest any s'hi han donat les condicions perquè el torneig acabés com un conte de fades, però Watson va executar l'últim putt, de menys de tres metres, amb el pols d'un home gran. Però algú pot negar que no sigui guanyar el que Watson ha fet des de dijous al seu estimat Turnberry?